Província de Barcelona


Santa Cecília de Voltregà
(Santa Cecília de Voltregà, Osona)

41º 59,572'N ; 2º 13,347'E      




Aquest temple estava situat dins el terme del castell de Voltregà, que està documentat per primera vegada l'any 902. L'església de Santa Cecília apareix en un document de l'any 997. Les seves funcions parroquials estan datades des de principis del segle XI.


El fet de no estar ubicada en un indret amb un topònim determinat va fer que aparegui citada amb diferents noms al llarg dels segles. Així doncs, en el 1092 apareix com a Santa Cecília de Moixons i en 1144 com a Santa Cecília de Galligants.

En el segle XI es construeix un nou temple, que va ser reformat profundament en els segles XVII i XVIII.


El temple està format per una sola nau, coberta amb una volta de canó, que està reforçada per dos arcs torals i està capçada a l'est per un absis semicircular, que està precedit d'un ampli presbiteri. L'absis està ocult des de l'exterior degut a la construcció de la rectoria. Des de l'interior d'aquest edifici podem veure el fris d'arcuacions cegues amb que està decorat i també les lesenes. En la part central del tambor absidal s'obria una finestra de mig punt i doble esqueixada, ara cegada.

Originàriament es creu que el temple tenia una triple capçalera, amb dos absis laterals oberts en els murs nord i sud del tram de nau més proper al presbiteri, com succeeix en Sant Pere de Ponts o Santa Maria de Cervelló. En aquests murs encara es pot veure el traçat dels arcs de mig punt que permetia l'accés a aquests absis, que es van eliminar quan es van construir les capelles laterals.


En aquest tram de la nau trobem una cúpula sobre trompes, que exteriorment es manifesta com un petit cimbori de planta quadrada, molt alterat.

El temple es va sobrealçar i ampliar amb capelles laterals i una torre campanar. Això va provocar que part de la decoració que tenia el temple hagi quedat oculta per aquestes noves construccions.


Només resta visible un fragment de decoració llombarda a base d'arcs cecs i d'un fris de dents de serra, que es conserva en el darrer tram del mur sud.