Província de Barcelona


Sant Vicenç de Vilarassau
(Santa Maria d'Oló, Moianès)

41º 50,717'N ; 2º 02,513'E      




El lloc de Villare Ansaldi està documentat per primera vegada l'any 957, malgrat que l'església no apareix en cap document fins el 1134. No sabem del cert si originalment ja era parròquia o una simple sufragània, però en 1284 si apareix citada com a tal. Sorprèn que en la relació de parròquies del 1361 ni en la del 1438 torna a aparèixer. Si que sabem que en 1686 era una sufragània de Santa Maria d'Oló.

En 1364 va passar a dependre de la canònica de l'Estany, fins que en 1592 es van dissoldre les canòniques i va passar a les Cinc Dignitats Reials.

En 1878 va tornar a obtenir la condició de parròquia, que encara manté, malgrat que no té culte de forma habitual.  


Es tracta d'un petit temple de caire rural edificat a mitjans del segle XI. Està format per una única nau coberta amb una volta de canó, que està reforçada per un arc dobler i capçada a l'est per un absis semicircular. Aquest conserva fragments de pintures murals romàniques molt deteriorades a causa de les humitats.

L'absis està decorat exteriorment segons els models llombards amb quatre lesenes que divideixen el tambor absidal en tres espais.


En el central s'obre un finestra de mig punt i doble esqueixada, resseguida per un segon arc de fines dovelles. En el mur sud s'obren dues finestres de les mateixes característiques.


Cadascun dels espais en que es divideix l'absis està decorat amb quatre arcs cecs, malgrat que algun d'ells s'ha perdut.


Aquesta decoració a base d'arcs cecs es repeteix en el mur sud. Probablement també estava en el mur nord, però la construcció d'una sagristia en el segle XVII els va eliminar totalment.

La porta d'accés està situada en el mur oest i és de factura moderna, si bé l'original també s'obria en aquest indret. Corona aquest mur un campanar de cadireta de dos ull, també afegit posteriorment.