Província de Barcelona


Sant Vicenç de Verders
(L'Esquirol, Osona / Sabadell, Vallès Occidental)

41º 59,742'N ; 2º 21,243'E / 41º 34,781'N ; 2º 05,028'E      




El temple de Sant Vicenç de Verders o de Sarriera va ser construït en el segle XI en les immediacions del monestir de Sant Pere de Caserres, del qual depenia, en un lloc avui negat per les aigües del pantà de Sau. La construcció del pantà va cobrir d'aigua el mas Verders i la capella, que des de el segle XVII era utilitzada de magatzem agrícola. Per sort, en 1974 i aprofitant una baixada del nivell del pantà el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va decidir traslladar pedra a pedra aquesta església fins al parc  de Can Déu de Sabadell. Per aquesta tasca es va comptar amb el suport de la Caixa d'Estalvis de Sabadell.


Malauradament, aquest trasllat no es va fer amb la cura necessària i una pujada del cabal del pantà va obligar a suspendre el desmuntatge i la part inferior dels murs es va quedar in situ. Precisament aquesta crescuda del nivell de les aigües va obligar a traslladar els carreus amb barca. Una de les embarcacions, probablement per excés de pes, va naufragar, perdent així una bona part dels carreus originals.


La primera notícia contrastada de l'església data de l'any 1100, quan apareix citada com a límit territorial d'una alou donat per Gitard i Eliarda al seu nebot Ramon Gerald. En aquell moment segurament era una simple sufragània, doncs fins el segle XIII no la trobem documentada com a temple parroquial.

L'església està formada per una sola nau capçada per un absis semicircular. Aquest està decorat amb motius llombards a base de parelles d'arcs cecs sota el ràfec i separats per lesenes. En la part central s'obre una finestra de doble esqueixada i d'arc de mig punt adovellat, extradossat per un arc fet amb carreus estrets.


Es completa la il·luminació del temple amb una finestra d'una esqueixada situada en el mur sud i una de doble esqueixada en el mur oest.

Malgrat ser un temple de petites dimensions té dues portes d'accés, situades en migjorn i ponent. En tots dos casos l'arc de mig punt es troba extradossat amb una filera de llosetes planes.