Província de Barcelona


Sant Salvador de Bellver
(Sant Boi de Lluçanès, Osona)

42º 03,551'N ; 2º 11,584'E      




També coneguda com a Sant Salvador d’Orís, doncs malgrat que es trobava dins l’antic terme del castell de Lluça, estava tocant als límits del castell d’Orís.

La primera notícia escrita d’aquest temple data de l’any 1110, moment en que es va aixecar l’actual temple. Per sort, bona part del seu antic arxiu es conserva en l’Arxiu Capitular de la catedral de Vic i per tant podem saber força dades de la seva creació i de les donacions que va rebre.


Inicialment va ser una capella rural, que es va transformar en un monestir de deodonats regit per la norma de sant Agustí a principis del segle XII.

En el 1210 es va crear una confraria de nobles i pagesos que van provocar que el temple agafés rellevància gràcies a les donacions dels confrares. La confraria tenia un altar dedicat a Santa Maria.

En el segle XIV va desaparèixer la comunitat monàstica, degut als estralls provocats per la pesta negra i va a tornar a ser una simple capella, que depenia de la catedral de Vic.

El temple està format per una única nau coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada i reforçada per dos arcs doblers. La volta arrenca d'una motllura, que també es perllonga per l'absis.

Interior del temple

La capçalera està formada per un absis de planta semicircular, que està cobert amb una volta de quart d'esfera.

Vista general

La unió entre tots dos espais es fa mitjançant un petit tram presbiteral.

Interior del temple

L'absis està decorat externament amb un fris d'arcs cecs i un de dents de serra sota la cornisa de la teulada.

Absis

També podem veure lesenes que divideixen el tambor absidal en tres espais. En els sectors de migdia i de llevant s'obre una finestra de mig punt: d'una esqueixada per la part interior i per un doble arc per l'exterior.

Absis

Dues finestres de mig punt i doble esqueixada s'obren en el mur de migdia i una en el mur oest, reoberta durant la darrera restauració.

El temple té dues portes d'accés. La principal s'obre en el mur oest. Està formada per dos arcs en gradació, protegits per un guardapols. Aquesta porta es va cegar  en algun moment i es va obrir una porta de petites dimensions i rectangular en el mur nord.

Vista general

L'església va estar abandonada durant molts anys i el seu estat de degradació va ser important, fins al punt de témer per la seva integritat. De fet es va arribar a ensorrar una part del sector sud-oest. Per sort, un antic monjo de Montserrat i cartoixà va decidir establir-se en aquest indret farà uns vint-i-cinc anys. Amb l'ajuda d'alguns veïns de la zona va reconstruir les parts malmeses del temple i va construir una hostatgeria en l'indret on en el passat es van aixecar les dependències monacals. En aquestes tasques de restauració es va reconstruir la porta de ponent i es va modificar la porta del mur nord per dotar-la d'arc de mig punt, totalment modern i "artificial".

També en el mur nord i prop de la capçalera veiem un gran arc de mig punt, que sembla ser l'arc d'accés a una capella afegida posteriorment i que es va eliminar o ensorrar en algun moment. Actualment s'ha convertit en un gran finestral que il·lumina el presbiteri.

Corona el mur oest un campanar de cadireta de dos ulls, totalment reconstruït.

Procedent d'aquest temple es conserva en el Museu Episcopal de Vic una talla de Crist Crucificat. És una talla de grans dimensions, de 110 cm d'alçada, característica del segle XII.

Crist Crucificat conservat en el MEV

Com és habitual en aquest tipus d'imatges, està clavat a la creu amb quatre clau, vesteix una túnica llarga i manté els ulls oberts sense cap mostra de patiment.

Crist Crucificat conservat en el MEV

Malauradament s'ha perdut gairebé tota la pintura original per culpa de repintaments fets en època moderna. Les poques restes conservades en un dels seus braços permeten deduir que la túnica tenia una decoració semblant a la de la Majestat Batlló, tot i que els cercles són de menor diàmetre.

Crist Crucificat conservat en el MEV

En la part posterior té un reconditori per a guardar-hi relíquies, que no s'han conservat.

Abans d'ingressar en el museu, va estar una temporada en la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, on es va traslladar quan el temple de Sant Salvador es va abandonar.

La creu sobre la que es troba aquesta talla no és la seva. La part posterior està decorada amb tons vermells i ocres i una tija vegetal que recorre la part central dels braços.

Creu conservada en el MEV

En la intersecció de les dues fustes hi ha un medalló en el que es va representar un Agnus Dei.

Agnus Dei de la creu conservada en el MEV

En els extrems es representaven les imatges del Tetramorf. Malauradament s'ha perdut la del registre inferior, que creiem representava al àngel de sant Mateu. Tampoc s'ha conservat el cap del que sembla un bou (sant Lluc).

Tetramorf de la creu conservada en el MEV

Tetramorf de la creu conservada en el MEV  Tetramorf de la creu conservada en el MEV


La part frontal està decorada amb un estucat amb formes vegetals. En l'extrem superior està representat el Sol i la Lluna, mentre que en el del costat esquerre entreveiem la imatge de Maria, molt erosionada.

Fragment de la Creu conservada en el MEV   Fragment de la Creu conservada en el MEV

* Imatges del temple cedides pel Grup de Defensa del Patrimoni Vic - Osona