El lloc de Rotgers apareix citat per primera vegada l’any 888 quan es fa referència al Palau Rodegari, que era una possessió de Santa Maria de Ripoll. Es creu que es tracta d’un casal o casa forta de l’època de la repoblació en que el nom del seu propietari va acabar convertint-se en el topònim de la zona.

L’església de Sant Sadurní apareix citada per primera vegada l’any 938 en un precepte del rei Lluís de França, on confirma el temple com una de les possessions de Ripoll. Posteriorment el rei Lotari en l’any 982 va tornar a confirmar aquesta condició.

Aquest temple no és el que podem veure actualment, si no que es va construir un de nou a finals del segle XI i que es va consagrar l’any 1167. D’aquesta època és la capçalera romànica, formada per un absis semicircular de tradició llombarda.

Està decorat externament amb parelles d’arcs cecs separats per lesenes. Completa la decoració un fris de dents de serra sota la teulada. En la part central del tambor absidal s’obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, que va ser cegada i es va tornar a obrir en la darrera campanya de restauració.

A finals del segle XII o principis del XIII es decideix substituir la nau per una de nova més gran i més alta. Aquesta està coberta amb una volta lleugerament apuntada que no encaixa amb l’absis. Aquest mal encaix es visible tant a l’exterior, on s’aprecia un curt espai presbiteral al que se li ha mutilat la finestra que hi havia en el mur sud, com per l’interior on les voltes del presbiteri i la nau no encaixen.

La diferència cronològica de les dues parts del temple és ben palesa amb les diferències que podem veure en el seu aparell. Mentre que la part del segle XI està realitzada amb petits carreus força irregulars, mal escairats i disposats en fileres poc uniformes, els murs de la nau estan fets amb carreus ben tallats, sense polir, però disposats en fileres regulars.

Sobre la nau s’alça un campanar de torre de dos pisos d’alçada. En el pis inferior s’obre una finestra de mig punt de grans dimensions, mentre que en el segon hi trobem finestres geminades amb columnes molt senzilles i capitells mensuliformes.

S’accedeix al temple per una senzilla porta oberta en el mur sud, formada per un arc de mig punt adovellat.

A banda de la finestra de l’absis i la del presbiteri, el temple té una altra finestra en el mur de ponent, feta amb un arc monolític i d'una sola esqueixada.

En el Museu Episcopal de Vic es conserva un frontal d’altar procedent d’aquest temple datat a principis del segle XIII. En la part central trobem el Crist en Majestat dins l’aurèola, beneint amb la mà dreta i aguantant un llibre amb l’esquerra. L’envoltaven les imatges del Tetramorf, però només s’han conservat les de la part superior, que corresponen a Sant Mateu i a Sant Joan.

La resta de la superfície del frontal està dividida en quatre espais on es narren diverses escenes de la vida de Sant Sadurní. En la primera veiem a Sant Sadurní vestit de bisbe i dret davant de dues figures, una d’elles asseguda en un bancal i l’altre al seu darrera. El personatge assegut  és l’emperador Deci que està jutjant al sant. Deci sosté una mena de cassola on hi ha un brau, un ídol que ofereix a Sant Sadurní per a que el veneri.

En el registre inferior es representa el martiri del sant i veiem a Sant Sadurní mitrat i vestit amb túnica negra, que té les cames lligades a un brau que l’arrossega. Un segon personatge fueteja al brau per que es mogui.

En l’espai superior dret veiem un dels miracles atribuïts al sant, quan va salvar de morir ofegades a vuit persones, que veiem sortir de l’aigua i agenollar-se. Malauradament el quart registre ha perdut la policromia.