Província de Barcelona
Sant Sadurní de Rotgers
(Borredà, Berguedà)
42º 09,312'N ; 1º 58,355'E
El lloc de Rotgers
apareix citat per primera vegada l’any 888 quan es fa referència al Palau
Rodegari, que era una possessió de Santa Maria de
Ripoll. Es creu que es
tracta d’un casal o casa forta de l’època de la repoblació en que el nom del
seu propietari va acabar convertint-se en el topònim de la zona.
L’església de Sant
Sadurní apareix citada per primera vegada l’any 938 en un precepte del rei
Lluís de França, on confirma el temple com una de les possessions de Ripoll.
Posteriorment el rei Lotari en l’any 982 va tornar a confirmar aquesta
condició.
Aquest temple no és el
que podem veure actualment, si no que es va construir un de nou a finals del
segle XI i que es va consagrar l’any 1167. D’aquesta època és la capçalera
romànica, formada per un absis semicircular de tradició llombarda.
Està decorat externament
amb parelles d’arcs cecs separats per lesenes. Completa la decoració un fris
de dents de serra sota la teulada. En la part central del tambor absidal
s’obre una finestra de mig punt i doble esqueixada, que va ser cegada i es
va tornar a obrir en la darrera campanya de restauració.
A finals del segle XII o
principis del XIII es decideix substituir la nau per una de nova més gran i
més alta. Aquesta està coberta amb una volta lleugerament apuntada que no
encaixa amb l’absis. Aquest mal encaix es visible tant a l’exterior, on
s’aprecia un curt espai presbiteral al que se li ha mutilat la finestra que
hi havia en el mur sud, com per l’interior on les voltes del presbiteri i la
nau no encaixen.
La diferència cronològica
de les dues parts del temple és ben palesa amb les diferències que podem
veure en el seu aparell. Mentre que la part del segle XI està realitzada amb
petits carreus força irregulars, mal escairats i disposats en fileres poc
uniformes, els murs de la nau estan fets amb carreus ben tallats, sense
polir, però disposats en fileres regulars.
Sobre la nau s’alça un
campanar de torre de dos pisos d’alçada. En el pis inferior s’obre una
finestra de mig punt de grans dimensions, mentre que en el segon hi trobem
finestres geminades amb columnes molt senzilles i capitells mensuliformes.
S’accedeix al temple per
una senzilla porta oberta en el mur sud, formada per un arc de mig punt
adovellat.
A banda de la finestra de
l’absis i la del presbiteri, el temple té una altra finestra en el mur de
ponent, feta amb un arc monolític i d'una sola esqueixada.
En el Museu Episcopal de
Vic es conserva un frontal d’altar procedent d’aquest temple datat a
principis del segle XIII. En la part central trobem el Crist en Majestat
dins l’aurèola, beneint amb la mà dreta i aguantant un llibre amb
l’esquerra. L’envoltaven les imatges del Tetramorf, però només s’han
conservat les de la part superior, que corresponen a Sant Mateu i a Sant
Joan.
La resta de la superfície
del frontal està dividida en quatre espais on es narren diverses escenes de
la vida de Sant Sadurní. En la primera veiem a Sant Sadurní vestit de bisbe
i dret davant de dues figures, una d’elles asseguda en un bancal i l’altre
al seu darrera. El personatge assegut és l’emperador Deci que està jutjant
al sant. Deci sosté una mena de cassola on hi ha un brau, un ídol que
ofereix a Sant Sadurní per a que el veneri.
En el registre inferior
es representa el martiri del sant i veiem a Sant Sadurní mitrat i vestit amb
túnica negra, que té les cames lligades a un brau que l’arrossega. Un segon
personatge fueteja al brau per que es mogui.
En l’espai superior dret
veiem un dels miracles atribuïts al sant, quan va salvar de morir ofegades a
vuit persones, que veiem sortir de l’aigua i agenollar-se. Malauradament el
quart registre ha perdut la policromia.
|