Conegut antigament com sant Pere de Frontanyà doncs fou bastit sota la protecció de castell de Frontanyà, si bé no coneixem el moment exacte en que els monjos es van establir en aquest indret.

La primera donació que tenim documentada data de l'any 977, quan el comte Oliba va donar un conjunt de terrenys situats prop del cenobi. El veritable impuls a la fundació d'una abadia i a la seva expansió el van donar Guifré, veguer de la Portella i la seva mare Doda, que a partir de l'any 1001 van donar-hi diversos bens i propietats, afavorint d'aquesta manera la consolidació i expansió de la comunitat monàstica. També amb aquest objectiu l'any 1018 l'abat Oliba va enviar dos monjos de Ripoll a la Portella.

Les donacions van continuar durant tot el segle XI, especialment per part dels senyors del castell de la Portella i això va fer necessari la construcció d'un nou temple més adient al poder creixent de la comunitat. El 21 de setembre de 1035 el bisbe Ermengol d'Urgell, acompanyat per Guifré arquebisbe de Narbona, Guifré bisbe de Carcasona i per Guilabert bisbe de Barcelona,  va consagrar el temple dedicat a Sant Pere.

És en un document de l'any 1098 que veiem la darrera referència escrita a Sant Pere de Frontanyà, doncs a partir d'aquell moment ja el veiem únicament com a Sant Pere de la Portella.

Durant el segle XII es manté el creixement del monestir gràcies a noves donacions i a les compres realitzades per la comunitat. El segle XIII, en canvi, s'acaba amb un declivi del poder monàstic, amb només cinc monjos i amb un endeutament que obliga a la comunitat a vendre's diverses propietats. Aquest afebliment del poder va propiciar els litigis i enfrontaments amb els senyors de la zona, que volien fer-se amb els drets i privilegis de diversos llocs, fins al moment propietat de la Portella.

Les epidèmies de pesta del segle XIV van perjudicar seriosament al cenobi, fins al punt que fou abandonat durant uns anys. L'impuls de l'abat Berenguer va propiciar el retorn a la Portella i la recuperació de la comunitat i de bona part del patrimoni. En 1365 hi havia sis monjos.

En el segle XVI els abats eren comendataris i com en la majoria de casos, això va comportar un deteriorament de la vida espiritual i de la situació econòmica de l'abadia. A més a més, en 1534, uns bandolers van saquejar el cenobi i van assassinar a l'abat, motiu pel qual la comunitat es va dispersar fins l'any 1560. Mig segle més tard fou annexionada a Sant Pau del Camp de Barcelona. En 1835 fou suprimida la comunitat, tot i que alguns monjos hi van continuar residint com a rectors de les parròquies de la zona.

Del conjunt monàstic romànic destaca la gran església abacial. Està formada per una sola nau coberta amb una volta de canó i capçada a l'est per un absis semicircular, una mica més estret i més baix que la nau. Algunes fonts afirmen que la nau va ser refeta en el segle XII, però no es conserva acta de consagració d'aquesta obra. Ens costa creure aquesta afirmació, doncs la fàbrica de tot l'edifici sembla bastant uniforme.

L'absis està decorat externament segons la tradició llombarda amb un fris d'arcs cecs, agrupats en sèries de quatre arcs i separats per columnes adossades.

Interiorment està decorat amb cinc arcs de mig punt, que descansen en columnes amb els capitells molt esquemàtics.

Encara es conserva bona part de la pintura de factura posterior amb que estaven decorats els seus murs, a base d'estrelles motius vegetals i geomètrics.

L'interior del presbiteri s'il·luminava amb tres finestres de mig punt i doble esqueixada.

Una finestra de similars característiques s'obria en el mur sud, tot i que va quedar cegada per les dependències monàstiques construïdes posteriorment. Actualment, en ensorrar-se aquestes dependències, torna a estar visible.

L'interior de l'església presenta una decoració típica barroca, recentment restaurada.

En el mur oest s'obre la porta d'accés al temple des de l'exterior. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació, molt més alt l'exterior.

Hi ha una altra porta en el mur sud, molt més petita, que comunicava el temple amb el claustre, situat en un nivell inferior. Desconeixem per que durant la restauració no s'ha optat per tornar-la a obrir.

Adossada al nord de l'església trobem la torre campanar. Té planta quadrada i una aparença molt robusta, només trencada per l'obertura d'una gran finestra de mig punt en cadascun dels seus murs.

La torre i el temple estan lleugerament separats, el que denota molt probablement dos moments constructius diferents o bé la voluntat de fer dos edificis independents, doncs l'aparell sembla ser el mateix.

En algun moment s'uneixen la torre i el temple i s'aprofita part de la base del campanar per allotjar-hi una capella, en la que es va obrir una gran fornícula apuntada a l'est i el que sembla un arcosoli en l'oest.

El claustre està situat al sud del temple. Malauradament aquesta part del cenobi va patir nombrosos danys durant el temps en que el monestir va estar abandonat. Es van enrunar moltes estances, fet que dificulta la identificació dels seus usos i la seva datació. De fet, al llarg dels segles es va modificar la ubicació d'algunes estances.

Durant els darrers treballs de restauració s'ha actuat en el claustre, però no en les estances monacals, que continuen ensorrades i plenes de vegetació.

Si que podem situar la sala capitular, situada en la planta baixa del claustre, en la galeria de llevant. Podem identificar aquesta estança gràcies a les finestres que flanquegen la porta, com és habitual en les sales capitulars.

Al nord de la sala capitular veiem una antiga porta, de la que desconeixem on portava.

En el costat de migjorn es trobava el refectori.

De la resta d'espais poca cosa més podem dir, degut a l'ensorrament d'estructures o bé la desaparició d'elements ornamentals i de mobiliari. En la planta superior l'ensorrament d'estructures va ser encara més important.

Les parets interiors del claustre estan formades per dos arcs en cada galeria a excepció de la galeria inferior de ponent, on només hi ha un arc. Aquest va haver de ser reforçat posteriorment per un pilar. Aquesta planta baixa es correspon amb el primitiu claustre.

El claustre va ser ampliat en dues ocasions. En un primer moment es va construir la primera planta seguint la mateixa estructura, amb dos finestres per galeria. Potser és en aquest moment que es va construir el pilar que divideix l'arc del nivell inferior en dos. Creiem que aquesta planta es va construir en el moment en que es va aixecar el temple actual, doncs la comunicació, actualment cegada entre els dos espais es fa en aquest nivell.

Posteriorment encara es va necessitar una nova ampliació i es va construir un segon pis, fet amb estructures de fusta, que han desaparegut en bona part i que han estat reconstruïdes en la darrera intervenció.

De la resta de dependències poca cosa podem dir. Es conserva el que seria un dels accessos al claustre des de l'exterior.

Des d'aquest passadís podíem accedir, mitjançant una estreta porta de mig punt, a un petit pati on hi ha l'escala que permet l'accés a les diferents plantes del claustre.

També destaquem el que sembla un arcosoli excavat al mur que uneix l'església i el claustre.

També ha desaparegut, però durant la Guerra Civil, una talla de Crist Crucificat de dos metres d'alçada. Es creu que va ser realitzat pel taller de Ripoll a principis del segle XII. Us adjuntem una fotografia de l'arxiu Gudiol i la capella on estava.

Tampoc es conserven en el temple, si no a l'església de Sant Maurici de la Quar dos dels sepulcres que la família Portella tenia en aquest temple.

Malauradament, tot i haver estat parcialment restaurat gràcies al programa Romànic Obert i que a Sant Maurici de la Quar et faciliten un telèfon per poder visitar l'abadia, el primer cop que ho vam intentar no vam poder entrar a dintre i fotografiar-lo, doncs la persona que va contestar al telèfon va demanar que l'aviséssim amb quinze dies d'antelació com a mínim per poder fer la visita... Moltes ganes d'ensenyar-lo no tenia. Ens sorprèn que per visitar el santuari de la Quar o la parroquial de Sant Maurici no tinguis cap problema, només cal deixar en dipòsit un dni a l'hostal de Sant Maurici  i en canvi per visitar aquest cenobi ho hagis de demanar amb dues setmanes d'antelació... Per sort a la tardor del 2018 vam poder sumar-nos a una visita guiada i us podem oferir aquestes imatges.