Província de Barcelona
Sant Pere de la Portella
(La Quar, Berguedà)
42º 06,227'N ; 1º 57,051'E
Conegut antigament com sant Pere de Frontanyà doncs fou bastit sota la
protecció de castell de Frontanyà, si bé no coneixem el moment exacte en que
els monjos es van establir en aquest indret.
La primera donació que
tenim documentada data de l'any 977, quan el comte Oliba va donar un conjunt de
terrenys situats prop del cenobi. El veritable impuls a la fundació d'una
abadia i a la seva expansió el van donar Guifré, veguer de la Portella i la
seva mare Doda, que a partir de l'any 1001 van donar-hi diversos bens i
propietats, afavorint d'aquesta manera la consolidació i expansió de la
comunitat monàstica. També amb aquest objectiu l'any 1018 l'abat Oliba va
enviar dos monjos de Ripoll a la Portella.
Les donacions van continuar durant
tot el segle XI, especialment per part dels senyors del castell de la Portella i això va fer necessari la construcció d'un nou temple més
adient al poder creixent de la comunitat. El 21 de setembre de 1035 el bisbe
Ermengol d'Urgell, acompanyat per Guifré arquebisbe de Narbona, Guifré bisbe
de Carcasona i per Guilabert bisbe de Barcelona, va consagrar el temple
dedicat a Sant Pere.
És en un document de l'any 1098 que veiem la
darrera referència escrita a Sant Pere de Frontanyà, doncs a partir d'aquell
moment ja el veiem únicament com a Sant Pere de la Portella.
Durant el segle XII es manté el creixement del monestir gràcies
a noves donacions i a les compres realitzades per la comunitat. El segle
XIII, en canvi, s'acaba amb un declivi del poder monàstic, amb només cinc
monjos i amb un endeutament que obliga a la comunitat a vendre's diverses
propietats. Aquest afebliment del poder va propiciar els litigis i
enfrontaments amb els senyors de la zona, que volien fer-se amb els drets i
privilegis de diversos llocs, fins al moment propietat de la Portella.
Les epidèmies de pesta del segle XIV van perjudicar seriosament al cenobi,
fins al punt que fou abandonat durant uns anys. L'impuls de l'abat Berenguer
va propiciar el retorn a la Portella i la recuperació de la comunitat i de
bona part del patrimoni. En 1365 hi havia sis monjos.
En el segle XVI els abats eren comendataris i com en la majoria
de casos, això va comportar un deteriorament de la vida espiritual i de la
situació econòmica de l'abadia. A més a més, en 1534, uns bandolers van
saquejar el cenobi i van assassinar a l'abat, motiu pel qual la comunitat es
va dispersar fins l'any 1560. Mig segle més tard fou annexionada a
Sant Pau
del Camp de Barcelona. En 1835 fou suprimida la comunitat, tot i que alguns
monjos hi van continuar residint com a rectors de les parròquies de la
zona.
Del conjunt monàstic romànic destaca la gran església
abacial. Està formada per una sola nau coberta amb una volta de canó i
capçada a l'est per un absis semicircular, una mica més estret i més baix
que la nau. Algunes fonts afirmen que la nau va ser refeta en el segle XII,
però no es conserva acta de consagració d'aquesta obra. Ens costa creure
aquesta afirmació, doncs la fàbrica de tot l'edifici sembla bastant uniforme.
L'absis està decorat externament segons la tradició
llombarda amb un fris d'arcs cecs, agrupats en sèries de quatre arcs i
separats per columnes adossades.
Interiorment està decorat amb cinc arcs de mig punt, que descansen en
columnes amb els capitells molt esquemàtics.
Encara es conserva bona part de la pintura de factura posterior amb que
estaven decorats els seus murs, a base d'estrelles motius vegetals i
geomètrics.
L'interior del presbiteri s'il·luminava amb tres
finestres de mig punt i doble esqueixada.
Una finestra de similars característiques s'obria en el mur sud, tot i que
va quedar cegada per les dependències monàstiques construïdes posteriorment.
Actualment, en ensorrar-se aquestes dependències, torna a estar visible.
L'interior
de l'església presenta una decoració típica barroca, recentment restaurada.
En el mur oest s'obre la porta d'accés al temple
des de l'exterior. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació, molt
més alt l'exterior.
Hi ha una altra porta en el mur sud, molt més petita,
que comunicava el temple amb el claustre, situat en un nivell inferior.
Desconeixem per que durant la restauració no s'ha optat per tornar-la a obrir.
Adossada al nord de l'església
trobem la torre campanar. Té planta quadrada i una aparença molt robusta, només
trencada per l'obertura d'una gran finestra de mig punt en cadascun dels seus
murs.
La torre i el temple estan lleugerament separats, el
que denota molt probablement dos moments constructius diferents o bé la
voluntat de fer dos edificis independents, doncs l'aparell sembla ser el
mateix.
En algun moment s'uneixen la torre i el temple i
s'aprofita part de la base del campanar per allotjar-hi una capella, en la que
es va obrir una gran fornícula apuntada a l'est i el que sembla un arcosoli en
l'oest.
El claustre està situat al sud del temple. Malauradament aquesta part
del cenobi va patir nombrosos danys durant el temps en que el monestir va estar
abandonat. Es van enrunar moltes estances, fet que dificulta la identificació
dels seus usos i la seva datació. De fet, al llarg dels segles es va modificar
la ubicació d'algunes estances.
Durant els darrers treballs de restauració s'ha
actuat en el claustre, però no en les estances monacals, que continuen ensorrades i plenes
de vegetació.
Si que podem situar la
sala capitular, situada en la planta baixa del claustre, en la
galeria de llevant. Podem identificar aquesta estança gràcies a les finestres
que flanquegen la porta, com és habitual en les sales capitulars.
Al nord de la sala capitular veiem una antiga porta, de
la que desconeixem on portava.
En el costat
de migjorn es trobava el refectori.
De la resta d'espais poca cosa més podem dir,
degut a l'ensorrament d'estructures o bé la desaparició d'elements ornamentals i
de mobiliari. En la planta superior l'ensorrament d'estructures va ser encara
més important.
Les parets interiors del claustre estan formades per dos arcs
en cada galeria a excepció de la galeria inferior de ponent, on només hi ha un
arc. Aquest va haver de ser reforçat posteriorment per un pilar. Aquesta planta
baixa es correspon amb el primitiu claustre.
El claustre va ser ampliat en dues ocasions. En un primer moment es va construir la primera planta seguint la mateixa estructura, amb dos finestres per galeria. Potser és en aquest moment que es va construir el pilar que divideix l'arc del nivell inferior en dos. Creiem que aquesta planta es va construir en el moment en que es va aixecar el temple actual, doncs la comunicació, actualment cegada entre els dos espais es fa en aquest nivell. Posteriorment encara es va necessitar una nova ampliació i es va
construir un segon pis, fet amb estructures de fusta, que han desaparegut en bona
part i que han estat reconstruïdes en la darrera intervenció.
De la resta de dependències poca cosa podem dir. Es conserva el
que seria un dels accessos al claustre des de l'exterior.
Des d'aquest passadís podíem accedir, mitjançant una estreta
porta de mig punt, a un petit pati on hi ha l'escala que permet l'accés a les
diferents plantes del claustre.
També destaquem el que sembla un arcosoli excavat al
mur que uneix l'església i el claustre.
També ha desaparegut, però durant la
Guerra Civil, una talla de Crist Crucificat de dos metres d'alçada. Es creu que
va ser realitzat pel taller de Ripoll a principis del segle XII. Us adjuntem una fotografia de l'arxiu Gudiol
i la capella on estava.
Tampoc es conserven en el temple, si no a l'església de
Sant Maurici de la Quar dos dels sepulcres que la família Portella tenia en
aquest temple.
Malauradament,
tot i haver estat parcialment restaurat gràcies al programa Romànic Obert i
que a Sant Maurici de la Quar et faciliten un telèfon per poder visitar
l'abadia, el primer cop que ho vam intentar no vam poder entrar a dintre i fotografiar-lo, doncs la persona que va
contestar al telèfon va demanar que l'aviséssim amb quinze dies d'antelació
com a mínim per poder fer la visita... Moltes ganes d'ensenyar-lo no tenia. Ens
sorprèn que per visitar el santuari de la Quar o la parroquial de Sant Maurici
no tinguis cap problema, només cal deixar en dipòsit un dni a l'hostal de Sant
Maurici i en canvi per visitar aquest cenobi ho hagis de demanar amb dues
setmanes d'antelació... Per sort a la tardor del 2018 vam poder sumar-nos a una
visita guiada i us podem oferir aquestes imatges.
|