En l'any 889 es va vendre una vinya situada dins del terme del castell de Casserres, que delimitava amb la vinya de Sant Pere. És la primera referència escrita que tenim d'aquest antiga església. La següent notícia històrica que tenim de l'edifici data de l'any 1009, quan el vicari Guifré i la seva esposa van donar un alou, que delimitava amb Sant Pere de Casserres, a Santa Maria de Serrateix.

En 1040 l'abat Guillem de sant Serni de Tavèrnoles, com a marmessor del testament de Guillem Ramon de Torricela, va permutar l'església de Sant Pere i totes les seves pertinències per un alou a Sanavastre. A partir d'aquest moment va passar a dependre de la Vall de Valira.

En el segle XI es crea un priorat, que dos segles més tard, en 1212 ja no tenia comunitat vivint-hi.

Malgrat que com hem comentat, hi havia documentació escrita que confirmava l'existència d'un edifici pre-romànic i desprès romànic a la zona, no es coneixia la seva ubicació fins que durant la construcció de la nova carretera que uneix Gironella amb Casserres entre el 2006 i 2007 van revelar l'existència de les seves restes a tocar de la carretera antiga. Gràcies a les prospeccions i a les intervencions arqueològiques, es van poder localitzar restes en una àrea de 4.000 metres quadrats.

A dins d'aquesta zona es va localitzar en una petita elevació del terreny l'església i adossades al sud, les dependències monacals. L'església està formada per una nau rectangular, capçada a l'est per un creuer i un absis quadrat. 

Per a la construcció de l'absis es va aprofitar un edifici anterior, destinat al culte o amb una funció funerària relacionada amb una vil·la romana.

En el creuer es van trobar quatre pilars, que podrien servir de suport a una cúpula o cimbori.

Al sud de l'església trobem les restes de les dependències monàstiques. La majoria de construccions es va aixecar entre els segles X i XI sobre estructures més antigues.

En el sector nord-oest hi ha altres construccions i estructures l'ús de les quals encara no ha estat determinat. Destaca un edifici que tancava pel nord el pati d'entrada al monestir i pel qual s'accedia al recinte.

Entre l'església i una masia que hi ha al nord es va localitzar una necròpolis amb tombes datades entre els segles V i XI, excavades directament a la roca i cobertes amb lloses. Un cop documentades es van tornar a soterrar.

També van patir el mateix procés un camp amb vint-i-sis sitges datades entre els segle I i l'època baix medieval, així com un forn de teules i un sistema de recollida i obtenció d'aigua d'època romana.

Malauradament no us podem oferir més informació sobre les restes trobades i les conclusions de la campanya arqueològica, doncs la informació que s'ha publicat fins al moment és més aviat escassa. Tampoc no us podem oferir fotografies amb detall de les restes, per què una tanca envolta el recinte arqueològic que no han tornat a soterrar i això en dificulta la presa d'imatges.