Província de Barcelona


Sant Pere d'Or
(Santpedor, Bages)

41º 47,070'N ; 1º 50,352'E      




El lloc d’Or està documentat per primera vegada com a nom d’un riu l’any 937. Posteriorment, en el 958 apareix citat el castell i en el 996 l’església de Sant Pere d’Or, que acabarà donant nom a la població (Santpedor). L’església, de fundació comtal, per diverses donacions va passar a dependre del monestir de Sant Benet de Bages, però només la meitat de l’església. En 1315 el rei Jaume II va realitzar una permuta amb el bisbe de Vic per la qual el monarca va lliurar a la mitra vigatana l’altra meitat de l’església.

L’edifici romànic original va ser modificat en diverses ocasions, les primeres encara en època romànica quan es va fer la portalada actual. Posteriorment es va enderrocar el temple romànic per a construir-ne un de nou en estil gòtic a finals del segle XVI, que va ser remodelat a principis del segle XIX.


Del temple romànic només s’ha conservat un fragment del mur de ponent i la portalada, integrats en l’edifici gòtic. La porta està formada per tres arcs de mig punt adovellats i en gradació. L’arc exterior està resseguit amb una senzilla motllura a mode de guardapols.


Els dos arcs interiors estan decorats amb una arquivolta en forma de bossell, que es recolza en columnes amb els capitells esculpits. El capitell exterior del costat esquerre té representades dues escenes habituals del Pecat Original. En la cara exterior veiem a Adam i a Eva flanquejant l'arbre del Paradís en el que hi ha entortolligada la serp. En la cara interior veiem la conseqüència del pecat on Déu renya als dos personatges, que estan mig amagats en un racó


El capitell interior està decorat amb motius vegetals a base de tiges que s’entrellacen amb fulles i fruits. En la part central de cadascuna de les cares hi ha una figura humana molt deteriorada, que té aparença d’un guerrer.


En el costat dret veiem a les tres dones visitant el sepulcre de Crist, que porten entre les seves mans els recipients amb perfums. En la cara interior del capitell apareix un àngel assegut a sobre del sepulcre i assenyalant cap al cel. Al seu darrera veiem a tres soldats, que eren els encarregats de custodiar el sepulcre.


El capitell exterior és de tipus vegetal a base de fulles d’acant.


En el timpà trobem a Jesús entronitzat, beneint amb la mà dreta i aguantant un llibre amb l’esquerra.


Envolten al Crist les quatre figures del Tetramorf. A l’esquerra del conjunt veiem l’àliga de Joan, que agafa amb les seves urpes el llibre de l’Evangeli. En el nivell inferior trobem el lleó alat símbol de Marc, que sosté l’Evangeli amb les amb les potes davanteres.


Al costat dret superior veiem a l’àngel, que representa a Sant Mateu, volant cap al Jesucrist i sostenint amb les seves mans l’Evangeli. Sota seu hi trobem el brau alat, que simbolitza a Lluc i que com el lleó aguanta l’Evangeli amb les potes davanteres.


La tècnica utilitzada en la seva confecció i la distribució de les imatges ens recorda molt a la portalada de Santa Maria de Manresa.


En l'arc interior, així com al voltant del cap de Crist encara podem veure restes de pintura de tons vermellosos i blancs.


En els fusts de les columnes es van gravar les llegendes IHS, XPS, FILIUS i MARIE (Jesucrist fill de Maria).

L'altre element que s'ha conservat de l'església romànica, com ja hem comentat, és el mur de ponent. En ell s'obre una finestra de doble esqueixada i protegida per un senzill guardapols. Aquesta finestra havia estat cegada i va ser recuperada en les darreres obres de restauració