Província de Barcelona


Sant Miquel de Serra-Sanç
(Sallent, Bages)

41º 50,710'N ; 1º 53,711'E      




El lloc de Serrasanç està documentat per primera vegada l’any 951, en un escrit del papa Agapet II on confirmava els bens del monestir de Ripoll i entre els que hi figurava la serra que Sanç havia donat al cenobi.

L’església es documenta per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic del 1154. Va mantenir la condició de parròquia fins a meitats del segle XIX.


Durant la Guerra Civil, va ser profanada i fruit d’això va restar abandonada i sense culte molts anys. Fins que en 1973 es va procedir a la seva restauració. En aquest moment es va eliminar el cor i alguns dels afegits que s’havien fet al llarg dels segles.


El temple actual està datat en el segle XII, quan es va construir una sola nau coberta amb una volta de canó, reforçada per un arc dobler.


La capçalera està formada per un absis semicircular, que s’obre a la nau mitjançant un simple plec en degradació. Aquests dos arcs adovellats no són simètrics per un defecte constructiu i s’acosten a un de ferradura. En els murs laterals s’han obert dues arcades excavades directament al mur per fer-hi capelletes dedicades a Santa Maria i a la Verge del Roser.


L'absis està decorat exteriorment amb un fris de dents de serra sota la teulada.


La porta original s’obria en el mur sud, actualment cegada. És de mig punt amb un arcs adovellat.


L’accés actual es realitza per una porta practicada en el mur de ponent. En aquest mateix mur s’obre una de les tres finestres que té el temple. Les altres dues estan en el mur de migdia i en la part central de l’absis. Totes tres són de mig punt i doble esqueixada.


Corona aquest mur un campanar de cadireta reconstruït.