Província de Barcelona


Sant Martí de Serraïma
(Sallent, Bages)

41º 49,737'N ; 1º 55,846'E      




El lloc i l’església de Serraïma apareixen documentats per primera vegada l’any 1003. Nou anys més tard, en 1112, Guillem Bernat i la seva esposa Adalendis van fer donació d’aquesta església al monestir de Sant Benet de Bages, quan el seu fill va entrar-hi com a monjo. Va exercir de parròquia fins l’any 1878 quan va ser unida a Sant Pere de Serraïma.


L’edifici actual ha perdut bona part de la imatge que tenia en el segle XII a causa de les reformes realitzades durant el segle XVIII.

En aquestes reformes es va suprimir l’absis semicircular que hi havia a llevant i es va canviar l’orientació del temple, obrint la nova porta d’accés en el lloc on hi havia la capçalera romànica.


També es van sobrealçar els seus murs i es va aixecar un campanar en l’angle nord-est, que va substituir al campanar de cadireta, del que encara queden les seves traces en el mur de ponent.


Es van afegir dues capelles laterals a mode de creuer, una sagristia i una petita capella semicircular que allotja la pila baptismal.


Del temple romànic només es conserven fragments dels murs laterals especialment en el sector de tramuntana i de ponent.