Província de Barcelona


Sant Llorenç prop Bagà
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)

42º 14,109'N ; 1º 52,521'E      




Els orígens del monestir es remunten a un assentament eremític de la segona meitat del segle IX, situat a la riba dreta del Bastareny, prop del camí que unia el Berguedà amb la Cerdanya.


La primera vegada que trobem documentat Sant Llorenç prop Bagà és l'any 898, quan va rebre una donació de terres . En aquest moment ja hi ha una comunitat organitzada i dirigida per un abat. Durant el segle X el cenobi rep nombroses donacions, algunes de tant importants com les del bisbe Radulf d'Urgell o del comte Sunifred de Cerdanya. D'aquesta manera es consolida i expandeix el domini del monestir en diversos territoris del Berguedà i de la Cerdanya.


L'any 983 es consagra l'església de Sant Llorenç pel bisbe Sal·la d'Urgell, en presència del comte Oliba de Cerdanya-Besalú, la seva esposa Ermengarda i els seus fills Bernat, Guifré i Oliba.

Durant el segle XI es mantenen les donacions al cenobi, malgrat que es redueixen. Aquesta minva de donacions és més important en el segle XII i es  limiten en molts casos a pagesos que conserven el dret de seguir treballant les terres i quedar-se l'onzena part dels fruits recollits.

Hi ha un moment a partir del qual els senyors de la zona deixen d'afavorir el monestir i comencen a intentar prendre-li terres i reduir el seu poder a la zona. Així en els segles XII i XIII sovintegen els plets amb els senyors de Pinòs, de Berga o de Peguera entre d'altres.

Cap a finals del segle XIII la contrada entra en una època de crisi econòmica, que també afecta a l'abadia amb una baixada molt important de les collites i per tant les rendes que percebia. A causa d'aquesta crisi i dels nombrosos plets amb els senyors locals, el monestir estava molt endeutat vers l'any 1290 i es va haver de despendre d'algunes possessions o drets. En 1327 el monestir va cedir al rei la meitat del castell de Guardiola i del lloc de Llenes, fet que va molestar als Pinós, principals senyors de la zona. Posteriorment,  Pere III es va vendre aquestes possessions a la vila de Berga, incomplint una de les clàusules del contracte signat anys abans amb el monestir. Aprofitant aquest fet, els Pinós van aconseguir fer-se amb la meitat del castell de Guardiola i del lloc de Llenes l'any 1365.

El 2 de febrer de 1428 hi va haver un important terratrèmol que va fer caure bona part de les estances monàstiques. Es va ensorrar part del claustre, el dormitori dels monjos, la casa de l'abat i altres estances. Sembla ser que aquestes no van ser reconstruïdes. També l'església va patir importants danys i segons l'informe fet pels visitadors de la Congregació Claustral Tarraconense en 1447, no es podia fer l'ofici dins l'església sense perill de mort. Malgrat aquest informe, no es fa res per reconstruir les estances i l'església i en 1490 dos monjos reben als visitadors fora del monestir, doncs el claustre, el dormitori, el refetor, la cambra de l'abat i altres estances estaven encara destruïdes. L'abat, Galceran de Pinós, per la seva banda, s'havia traslladat a viure a Bagà. Probablement va ser el primer abat comendatari.

Com en molts d'altres casos, l'existència d'abats comendataris que no viuen en el monestir, va provocar l'agreujament de la decadència del cenobi, convertint-se en un simple priorat en 1592. En 1620 es procedeix per fi a reconstruir algunes estances i es decideix reparar parcialment l'església, doncs no es reconstrueix el que s'havia ensorrat, si no que es construeix una nova façana. També es decideix dividir la nau sud en dos nivells, creant un únic espai litúrgic amb la tribuna. La part inferior d'aquesta nau i la cripta romànica van quedar inutilitzades.

A mitjans del segle XVII es van enderrocar i colgar de terra la majoria de construccions realitzades en el segle anterior. D'aquesta manera el priorat i el temple van quedar separats per una explanada.

A partir de 1855 l'església monàstica i el que quedava de les dependències va passar a dependre de la seu de Solsona, com a parròquia. En 1959 es va inaugurar un nou temple en la vila de Guardiola de Berguedà, convertint-se en la nova parròquia de la zona.

Sobre el que quedava del priorat es va decidir aixecar una casa de colònies. Per sort no es va enderrocar l'edifici medieval, si no que es va modificar i ampliar.

Actualment el monestir presenta un aspecte difícil de descriure, doncs ha estat profundament restaurat i reconstruït entre 1982 i 1988 i posteriorment entre 1996 i 2008. Durant aquestes campanyes de treballs es va procedir a fer excavacions arqueològiques que han permès localitzar nombroses restes de les estances perdudes, així com delimitar el perímetre original del temple. Malgrat aquests treballs, encara queda molta feina per fer al sud del claustre.


Una de les troballes més importants va ser la descoberta del primer temple, datat entre els segles V i VII. Aquest es trobava al sud-est del temple actual i estava format per tres naus amb capçalera plana. L'absis central tenia una planta interior ultrapassada. Al seu voltant es van trobar nombroses tombes. Malauradament no us podem oferir imatges d'aquesta zona doncs no es troba condicionada per a les visites i encara està pendent de seguir excavant-se.

Com moltes de les restauracions/reconstruccions fetes en aquesta època per la Diputació de Barcelona, aquesta no està exempta de polèmica i de detractors i defensors. Per recuperar les restes medievals de les dependències monàstiques era necessari enderrocar tots els afegits que es van construir quan es va fer la casa de colònies. El problema és que el bisbat no volia renunciar a aquest espai i va ser necessari trobar-hi una nova ubicació. La solució va ser si més no curiosa. Es va optar per recuperar gairebé tot l'espai volumètric de l'església romànica i ocupar els dos darrers trams del temple com a casa de colònies i auditori. En la nova façana es va col·locar la porta barroca que havia tingut el temple en el mur que es va construir per tancar la part del temple que s'havia conservat dempeus.


D'aquesta manera es va poder enderrocar la casa de colònies, recuperant així les restes de les dependències monàstiques que s'havien conservat, concretament la part que corresponia a l'hospital de peregrins. Destaca el seu accés des de l'exterior, on veiem una senzilla porta de mig punt flanquejada per dues finestres geminades.


L'església consagrada en el 983 tenia planta basilical de grans proporcions i dividida en tres naus. Aquestes estaven separades per columnes on es recolzava l'estructura de fusta de la coberta.  S'accedia al temple per una porta oberta en el mur est, precedida d'un ampli porxo obert a l'exterior gràcies a grans arcs. Al damunt d'aquest atri, segons podem saber gràcies a documents de l'època, s'alçava una torre campanar.


En el segle XI es construeixen dues absidioles a ponent de les naus laterals, amb un nivell de pavimentació superior a aquestes. Les absidioles van quedar molt malmeses en el terratrèmol del segle XV. En el segle XVII quan es decideix reparar el temple, s'elimina aquesta capçalera i s'obre una porta d'accés en el seu lloc. Es per aquest motiu que les absidioles van quedar soterrades i no va ser descobertes i excavades fins l'any 1986. En el seu interior tenien una fornícula, on es venerava alguna imatge.


Exteriorment es creu que estaven decorades segons la tradició llombarda, doncs en la del costat sud s'ha conservat l'arrencada de lesenes.


Encara es poden veure els arcs de mig punt que comunicaven aquests absis amb les naus laterals.


El temple tenia cinc portes més, distribuïdes dues en el mur nord i tres en  el mur sud. D'elles es conserven dues en el sector de migdia i una en el de tramuntana. Estan formades per un arc de mig punt adovellat, amb llinda i timpà fet a base de pedruscall unit amb morter.

Porta del mur sud     Porta del mur nord

El temple conserva algunes finestres originals en el mur sud i oest. Son de mig punt i doble esqueixada.


En el mur sud es va col·locar una finestra que havia coronat el mur est, des que es va construir una nova façana en època barroca, per tancar la part del temple que s'havia conservat.  Aquesta conserva uns elements escultòrics molt arcaics i probablement reaprofitats de la construcció anterior.


En la part exterior es poden veure uns trenats en forma de bucle al damunt dels quals hi ha una flor de sis pètals circumscrita.

Flor circumscrita  Sogejat

A l'esquerra veiem una figura humana que es tapa els pits i els genitals amb els braços. Probablement es tracta d'Eva, després d'haver menjat el fruit de l'arbre prohibit.


En la part interior tornem a veure sogejats: un de tres bucles i l'altre de dos. Al damunt d'aquest darrer hi ha dos flors dins d'uns quadrats. 

Sogejat   Sogejat i flors

Interior de la finestra


En el segle XII es reforma el temple. Es substitueixen les cobertes de fusta per voltes de pedra.


La de la nau sud és de canó, reforçada per arcs doblers de perfil rectangular, que descansen en  columnes semicirculars adossades.


Cal pensar que la nau nord es va modificar de la mateixa manera, però no tenim dades que ho confirmin, doncs en l'actualitat està coberta amb voltes d'aresta fetes en el segle XIX, doncs va quedar molt malmesa durant el terratrèmol del segle XV.

La volta de la nau central és lleugerament apuntada. Suposem que inicialment es va projectar també amb arcs doblers, a jutjar per les columnes adossades als pilars, però en l'actualitat només es conserva el més oriental.


Es creu que en el terratrèmol de segle XV es va ensorrar parcialment aquesta volta i es va reconstruir sense els arcs doblers. Posteriorment a principis del segle XX es van reconstruir aquests arcs, que es poden veure en fotografies anteriors a la restauració de l'edifici. En considerar-se no necessaris i haver estat afegits posteriorment, es van eliminar en la restauració de finals del segle XX. Això ha provocat que les columnes adossades als pilars hagin perdut la seva funció.


Les columnes tenen capitells fets amb pedra tosca, que tenen una decoració molt simple de tipus vegetal.

Capitell de la nau central  Capitell de la nau central

En aquesta mateixa reforma es construeix una tribuna en la part més occidental de la nau central. Per a la seva construcció es van eliminar  les antigues columnes circulars que sostenien la coberta de fusta i es van substituir pels pilars amb semicolumnes adossades ja citats anteriorment.


En el nivell inferior de la tribuna es va rebaixar el sòl i per aquest motiu tradicionalment s'ha considerat aquest espai com un cripta.


Aquest espai ocupa tres trams de la nau central i està coberta amb voltes d'aresta.


La construcció de la tribuna va provocar que la separació entre les naus es fes mitjançant dues fileres d'arcs formers de mig punt: una en cadascun dels nivells en que va quedar dividida la nau central.

Arcs formers del nivell inferior   Arcs formers del nivell superior

També en aquest moment es construeix un espai rectangular entre les dues absidioles al nivell de la tribuna.


Durant la reforma del segle XI es van construir la majoria de dependències monacals que han arribat fins als nostres dies i que s'organitzaven al voltant d'un claustre, situat al costat de migdia del temple. El claustre tenia planta quadrada i només s'han conservat uns fragments situats en l'angle nord-est.


Es creu que la galeria oest estava ocupada per la casa de l'abat, que estava connectada directament amb l'església.


En el sector est, com ja hem comentat hi havia l'hospital, que és l'espai millor conservat. Es creu que al seu costat hi havia la sala capitular i el dormitori dels monjos.

Antic hospital     Accés a l'hospital des del claustre

El sector sud va resultar molt alterat en època barroca i no s'han trobat restes de les dependències monàstiques. És probable que en aquest sector hi hagués el refetor i la cuina.


En l'interior del temple, en un espai condicionat com a museu podem veure dos tenants d'altar, probablement de l'església consagrada en el segle X. Cadascun d'ells està format per quatre fusts de poc més de mig metre d'alçada, fets amb pedra tosca.


També es conserven alguns fragments d'impostes i capitells decorats amb rosetes, estrelles i sogejats. Estan datats entre els segles XI i XII.


Per últim, també podem veure una pica baptismal del segle XI, que en aquest cas no correspon a aquest temple, si no que va ser portada de l'església abandonada de Sant Climent de la torre de Foix.


Des d'aquí voldríem agrair les explicacions i facilitats que ens va donar en Pere Cascante, guia del lloc. Esperem haver transmès amb aquesta pàgina una part de les emocions i coneixements que a nosaltres ens van transmetre durant la visita.