Província de Barcelona


Sant Julià de Coaner
(Sant Mateu de Bages, Bages)

41º 49,982'N ; 1º 42,982'E      




L’església de Sant Julià estava situada dins el recinte fortificat de Coaner fent les funcions de parroquial, condició que ja no conserva. El lloc de Coaner el trobem documentat per primera vegada l’any 960, mentre que l’església no apareix en cap document fins l’any 1024, quan va ser consagrada pel bisbe d’Urgell, Ermengol. En aquell moment es va dedicar a la Mare de Déu. Inicialment aquesta va ser la seva advocació, però en algun moment va ser substituïda per la de Sant Julià. De fet, en 1654 es construeix un nou santuari marià a pocs metres, on es trasllada la talla de la Mare de Déu romànica.


La primera impressió en arribar a aquest indret ens recorda a Samitier, al Sobrarbe aragonès. En tots dos casos trobem un temple llombard de tres naus disposat de tal manera que bloqueja el pas cap al castell. En aquesta ocasió, hi ha un estret pas entre la capçalera i el marge del pla on s’assenta l’església i el castell. D’aquesta manera, l’església es converteix en la primera línia de defensa de la fortificació.


Com ja hem comentat, el temple té planta gairebé quadrada amb tres naus, capçades a l’est per tres absis semicirculars.

Absis nord   Absis central   Absis sud

Aquests estan coberts amb voltes de quart d’esfera i decorats exteriorment amb frisos d’arcs cecs i lesenes a l’estil llombard.


En el cas dels absis laterals trobem dos grups de dos arcs cecs i un de tres en el de migjorn i quatre sèries de dues en el del costat nord.


Destaquen els arcs cecs de l’absis principal, doncs estan excavats en el mur a mode de petits nínxols i agrupats de tres en tres.


Aquesta decoració llombarda es repeteix en els altres murs del temple. En el mur sud trobem dues sèries d’arcs cecs separats per lesenes a banda i banda del tram central, on s’obria la porta original i que té tres arcs. En aquest cas, els arcs no estan directament sota el ràfec de la teulada, si no que es troben cap a la meitat del mur. En el mur nord també hi havia el fris d’arcs cecs, en aquest cas sota la teulada, però la construcció de la sagristia i la casa del comú va deixar-los ocults.

Vista general del mur sud   Vista general des del nord

Si que s’ha conservat la decoració del mur de ponent, que ressegueix el perfil de la teulada a dues aigües. Sorprèn la irregularitat amb que es va fer. Hi ha cinc sèries amb parelles d’arcuacions i una sèrie, la situada més al sud, que en té tres.


La porta actual va ser realitzada en 1573, lleugerament desplaçada cap al nord respecte a l’original, trencant així la simetria de la façana. De la porta romànica es conserva un brancal i l’arrencada de l’arc.


Les naus estan separades per grans arcs formers de mig punt i estan cobertes amb voltes de canó reforçades per dos arcs torals cadascuna, que es recolzen en els pilars que formen els arcs torals, dotant-los de planta cruciforme. Els arcs doblers no es recolzen en pilastres adossades als murs laterals, si no que arrenquen directament del mur.

Interior del temple   Interior del temple

Sobre la teulada i prop del mur de ponent, s’alça un petit campanar de torre de planta quadrada. Té dos pisos d’alçada. En els murs nord i sud s’obre una finestra geminada en cadascun dels nivells, mentre que en els costats est i oest només hi ha una gran finestra, que allotgen les campanes. La torre està decorada amb un fris de dents de serra sota la coberta a quatre aigües.


Flanquejant la finestra del costat oest hi ha dos carreus amb un cap humà esculpit.


A l’interior del temple es conserven tres ares de pedra que formaven part dels altars que hi havia en cadascun dels absis.


En canvi, no es conserva en el temple si no en l’església del Sagrat Cor de Valls de Torroella des de 1968 la talla romànica de la Mare de Déu de Coaner. Està datada en el segle XIII, malgrat que presenta un aspecte “massa nou”. El motiu es que durant la Guerra Civil va ser amagada en un nínxol per evitar que fos destruïda i no fou recuperada fins el 8 de setembre del 1940. Durant aquests anys es va degradar per culpa de la humitat i l’aspecte actual és el fruit d’una excessiva restauració.

Inicialment es va venerar aquesta imatge en l’actual església de Sant Julià, que com ja hem comentat aquesta va ser la primera advocació del temple. El creixement de la devoció per la Mare de Déu va provocar que en el segle XVII es realitzés a pocs metres un santuari on es va traslladar la imatge. En el seu interior es va construir un gran retaule barroc, restaurat recentment i on s’hi venera una fotografia de la Mare de Déu romànica.

Interior del santuari   Cambril on es venerava la Mare de Déu