Província de Barcelona


Sant Julià de Cabrera
(L'Esquirol, Osona)

42º 04,354'N ; 2º 23,832'E      




Estava situada dins el terme del castell de Cabrera, de la que n'era la parròquia, condició que manté en l'actualitat. Aquest castell apareix documentat per primera vegada l'any 940. L'església no apareix en cap document fins el llistat de parròquies del bisbat de Vic realitzat en la primera meitat del segle XI. 


L'església va patir els efectes dels terratrèmols que es van produir a la zona entre 1425 i 1427. En aquest moment s'esfondra part de la volta, l'absis de migjorn i part del central.

Durant la Guerra Civil es van cremar els quatre altars que  tenia. Acabat el conflicte bèlic es decora el temple amb pintures neo-romàniques.


Com hem vist, l'església ha patit nombroses modificacions, malgrat que encara manté alguns elements romànics. Està formada per una nau capçada a l'est per un absis semicircular.


Aquesta nau estava flanquejada a banda i banda per dos braços d'un petit transsepte. El del costat sud va ser eliminat per construir una capella de dedicada a la Mare de Déu del Roser. El braç nord si que s'ha conservat, malgrat que amb algunes alteracions. En ell s'obre un absis semicircular. En algun moment es va obrir una porta per comunicar l'església amb la rectoria, adossada al costat nord del presbiteri.


Aquest absis té la tipologia habitual del segle XI, decorat externament amb lesenes i arcs cecs. En la part central s'obre una finestra.

Capçalera  Detall de l'absis nord

L'absis central encara conserva part de les lesenes amb que estava decorat en el seu sector més septentrional. La part meridional, en canvi, ha quedat oculta per la construcció de la sagristia.


La porta s'obre en el mur oest i substitueix a l'original, que probablement es trobava en el mateix lloc. És de mig punt fet amb grans carreus.


Al seu damunt es va obrir un òcul també en època moderna i es va aprofitar el campanar de cadireta per fer-ne un de torre.