L'església es trobava dins terme del castell de Gurb. Té la condició de parroquial, que manté des dels seus orígens, si més no des de l'any 997. El temple apareix documentat per primera vegada l'any 902, quan apareix citat en un document de compravenda de terres.

El control d'aquesta església va crear nombrosos conflictes entre els senyors del castell de Gurb i el bisbat de Vic. Les disputes van començar vers l'any 993, quan  va ser assignada, com la resta de parròquies de la zona, al clergue Bonfill pel bisbe Froia. Els Gurb-Queralt, familiars de Bonfill, eren els vicaris comtals del castell de Gurb. Bonfill va passar a formar part dels canonges de la catedral de Sant Pere de Vic. 

A la mort de Bonfill, l'any 1007, el bisbe de Vic va assignar les parròquies al nebot del difunt, Berenguer de Gurb, que posteriorment arribà a proclamar-se bisbe d'Elna. Amb motiu d'aquest nomenament, el bisbe de Vic, va intentar recuperar el control de les parròquies. Bernat Sendred, senyor del castell de Gurb, es va oposar a aquest fet i va ser excomunicat en un concili celebrat a Narbona i va perdre les parròquies. Senfred es va queixar al nou bisbe de Vic, Oliba, que després de valorar-ho i consultar-ho amb el bisbe de Narbona i altres bisbes, aixecà l'excomunió i li retornà el control de les parròquies, per a que en tingués cura el seu fill, Alexandre de Gurb, que havia de ser clergue.

En 1055 es va tornar a repetir el conflicte entre el bisbat i els Gurb, quan va morir Alexandre. El seu germà Guillem Bernat va retenir les esglésies en contra de la voluntat del bisbat. Guillem va ser excomunicat, fet que provocà una situació plena de tensions i agressions entre la casa de Gurb-Queralt i el bisbat. El conflicte es va resoldre en 1080, quan el nou bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà i el comte Ramon Berenguer II, van aconseguir que Guillem Bernat i el seu fill reconeguessin que retenien les parròquies injustament. A canvi d'aquest reconeixement, podrien continuar controlant les parròquies fins a la seva mort, però cap dels seus descendents en podrien reclamar la seva possessió. De totes maneres, la família Gurb-Queralt va anar renegociant amb els bisbes corresponents algun tipus de cessió sobre els drets en aquests temples fins l'any 1165.

El 25 de març de 1091 va ser consagrat el temple pel bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà. Aquest és bàsicament l'edifici que ha arribat fins als nostres dies, tot i que va patir algunes modificacions en els segles XVI i XVIII, que principalment van afectar a la capçalera.

L'església forma un únic cos amb la rectoria. Està formada per una sola nau amb transsepte.

Originàriament tenia una capçalera trevolada, amb tres absis semicirculars. Aquests han desaparegut. El primer en ser demolit va ser el del costat dret per construir la capella del Roser en 1598. Posteriorment es va substituir el del costat nord per una altra capella en 1702. El darrer en desaparèixer va ser el central. En el seu lloc es va construir un absis quadrat en el segle XVIII.

Els murs nord i sud estan decorats amb un fris d'arcs cecs i lesenes, tot i que parcialment mutilats per construccions i obertures posteriors.  Al seu damunt es pot observar el sobrealçament que va patir la nau.

El campanar és de torre. Està adossat al mur nord just abans d'arribar al transsepte. Té planta quadrada i originalment s'alçava quatre pisos per sobre del sòcol. Actualment només es conserven tres, que han recuperat el seu aspecte original amb la recent restauració. 

En el primer pis pel damunt del sòcol, trobem una finestra de mig punt en cadascun dels seus murs. En les dues plantes superiors s'obren finestres geminades, coronades amb un fris d'arcs cecs.

Les finestres dels dos pisos inferiors van ser cegades. Les dels costats est i oest del pis superior van ser modificades per encabir-hi les campanes, però recentment han recuperat el seu aspecte original. 

La porta d'accés, situada en el mur sud,  va ser reformada en 1572.

En l'interior del temple podem observar els fragments recuperats d'un sepulcre. En la tapa podem veure gravades dos flors circumscrites. També en trobem una en l'extrem dret de la cara frontal, però de factura més simple. Al seu costat sembla haver-hi el fragment d'una creu circumscrita. Si que la podem veure sencera en el costat dret del sepulcre.