Província de Barcelona


Sant Julià del Montseny
(Montseny, Vallès Oriental)

41º 45,567'N ; 2º 23,692'E      




L'església de Sant Julià s’esmenta per primera vegada l’any 1004 en un document pertanyent a la veïna parròquia de La Castanya. L’any 1079 ja és reconeguda amb el nom de Sant Julià i l’any 1096 s’esmenta com a canònica, indici de que probablement va existir una comunitat de canonges, tot i que alguns autors creuen més probable que fos una confraria de laics.


En el segle XIII consten com a copatrons Sant Pere i Sant Miquel, un indici que ens fa pensar que la canònica tenia tres absis en aquell temps.

En els segles XVIII i XIX es construeixen nous altars i l'església va ser ampliada.

Després de tantes modificacions, l’única part romànica que queda de l’edifici és el campanar. Aquest té planta rectangular amb quatre arcuacions llombardes en cada mur, situades a mitja alçada.


En el cos principal del campanar, s’entreveu un arc que de ben segur formava part d'una porta, avui cegada i de datació imprecisa.

L’aparell està molt ben construït, amb petits carreus de pedra pissarrenca, quasi sense morter, característic del segle XI.