Província de Barcelona


Sant Joan de l'Avellanet
(Bagà, Berguedà)

42º 15,643'N ; 1º 50,026'E      




Com molts temples de la zona, apareix documentat per primera vegada l'any 983 en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, tot i que no està clara aquesta citació. En aquesta acta de consagració s'esmenta l'església de Sant Pelai, Sant Esteve i Sant Joan. Alguns estudiosos defensen que les tres advocacions es veneraven en l'actual Sant Esteve de Bagà, però altres estudis afirmen que eren tres edificis diferents i el de Sant Joan es podria correspondre amb el de l'Avellanet.


La primera notícia que ens parla del lloc de l'Avellanet i la seva església sense possibilitat d'error data de l'any 1255, quan R.G. d''Enveig va vendre a G.R. de Faia la vila de l'Avellanet per mil cinc-cents sous. Els Enveig van ser senyors del lloc fins l'any 1279 el germà de Berenguer d'Enveig es va vendre tots els drets i possessions de la família en aquest indret per poder fer front al testament del difunt Berenguer.

Durant el segle XIV el temple va rebre nombroses deixes i testaments per part dels senyors d'Avellanet, aconseguint fins i tot per a ella la condició de parròquia. Dos segles més tard i degut al despoblament de la zona la capella de sant Joan anà perdent poder i ja en el 1621 consta com a sufragània de Sant Esteve de Bagà. 


Temple de caire rural i de petites dimensions format per una sola nau capçada cap al sud-est per un absis semicircular. La nau està coberta amb una volta de canó de perfil apuntat.

Interior del temple   Interior del temple

L'absis, més estret i més baix que la nau és la part del temple que conserva millor l'aparell original, format per carreus lleugerament treballats i distribuïts en fileres regulars. Sorprèn no trobar-hi cap obertura.


En els murs laterals i prop de l'absis es van obrir dues petites fornícules destinades a allotjar-hi espelmes o altres elements litúrgics.


S'accedeix al temple per una porta oberta en el costat nord Està formada per un senzill arc adovellat de mig punt fet amb pedra tosca.


Una finestra en el mur oest, feta també amb pedra tosca és l'única obertura, juntament amb una petita finestra sobre l'absis, que il·luminaven l'interior del temple.