Província de Barcelona


Sant Feliu de Terrassola
(Santa Maria d'Oló, Moianès)

41º 53,674'N ; 2º 06,122'E      




La primera vegada que trobem documentada l'església de Sant Feliu, ubicada en un lloc conegut com a Centas, és en l'any 927. L'any 1080 en l'església de Santa Maria de l'Estany, situada dins el terme parroquial de Terrassola, es va fundar una canònica augustiniana. Uns anys més tard, en 1086, el sacerdot responsable de Sant Feliu de Terrassola, Gondalgude, la va donar al cenobi de l'Estany. A partir d'aleshores el capellà de Sant Feliu passà a anomenar-se monjo i se'l va considerar membre de la comunitat.

Fruit d'aquesta nova relació, els monjos de l'Estany van contribuir a bastir una nova església al lloc de Terrassola, consagrada el 6 de juliol de 1093. és a partir de l'any 1154 que el lloc passa a ser conegut com a Terraciola.


Amb la desaparició de la canònica regular de l'Estany, no es trenca la relació entre el temple i la comunitat de l'Estany, doncs va continuar existint una canònica secular. En 1775 es va ordenar la disolució d'aquesta canònica , però no es va fer efectiva fins que en 1809 va morir el darrer canonge.

En el segle XVIII trobem un moment clau per l'edifici de Sant Feliu, doncs es decideix enderrocar l'absis principal i canviar l'orientació del temple. D'aquesta manera es construeix una nova porta d'accés allà on hi havia l'absis i es construeix una capçalera poligonal a ponent. També es construeix una rectoria adossada al temple pel costat sud.

Si aquesta intervenció va ser nefasta per a la conservació de l'edifici romànic, va ser encara pitjor la decisió de retornar-li l'aspecte original feta entre els anys 1974 i 1977 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Si bé aquesta intervenció va servir per consolidar l'edifici i reparar algunes parts molt malmeses, també es van "inventar" els dos absis, utilitzant en el cas de l'absis nord les pedres de l'església de Sant Martí de Puig-ermengol. Per què es va optar per acabar d'enderrocar un temple romànic per a poder reparar un altre? Té més valor la reconstrucció d'un edifici si utilitzem pedres antigues, malgrat que això signifiqui destruir-ne totalment un altre? Totalment incomprensible... i més tenint en compte que qui ho va decidir i autoritzar era membre del departament de patrimoni de la Diputació de Barcelona...


Aquestes obres de restauració van permetre localitzar un mur llis per un costat i corbat per l'altre que es correspondria amb part de la capçalera del temple anterior, que es creu que era quadrada amb forma de ferradura per la part interior. Malauradament es va tornar a ocultar i a dia d'avui no es visible.

El temple actual, malgrat les modificacions, va ser construït en el segle XI amb una planta de dues naus paral·leles, capçades a l'est per dos absis semicirculars. Les naus estan separades per tres arcs formers de mig punt, que es recolzen en columnes quadrades. En aquestes també es recolzen els arcs doblers que reforcen la volta de canó de la nau nord. La nau sud, en canvi, estava coberta amb encavallades de fusta, que es recolzaven també en les columnes centrals. Alguns estudiosos creuen que aquesta coberta de fusta va substituir a una volta de pedra com la de la nau nord.  El que si sabem és que durant la reforma barroca es van eliminar els ressalts que sobresortien de les columnes i on es recolzava la coberta de fusta, doncs ja no eren necessaris per que es va construir una nova coberta de rajols. Durant la restauració es va eliminar aquesta coberta barroca i es van restituir la coberta de fusta i els ressalts.

Com ja hem comentat, els dos absis són de factura moderna i es van realitzar sense tenir cap referència de com eren antigament. Únicament es coneixia el seu perímetre. Durant la reconstrucció es va decidir decorar-los seguint el model llombard amb arcs cecs i lesenes i en el cas de l'absis central amb un fris de dents de serra.


Es va optar per aquesta decoració probablement per que també la podem veure en el mur sud, tot i que amb la construcció de la rectoria cal entrar en les seves dependències per poder-la visualitzar. Tenint en compte l'època en la que es va construir i la decoració del mur sud, és molt probable que aquesta decoració també fos present en els absis.

S'accedeix al temple per una porta oberta en el mur sud, prop dels peus de la nau. Aquesta va ser cegada quan es va canviar l'orientació del temple i durant la restauració es va tornar a obrir. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats en gradació. Entre els dos arcs hi ha una arquivolta decorada amb cintes que s'entrellacen formant rombes. Aquesta estava recolzada en dos columnes amb capitells, que no s'han conservat.

Si que s'ha conservat, tot va ser necessari reconstruir-la, una pica baptismal del segle XIII. La part superior està decorada amb un cinta en forma de corda.

Adossada al temple pel costat nord trobem una gran torre de planta quadrada. La majoria dels estudis i articles que descriuen aquest temple afirmen que la torre va ser afegida durant els segles XII o XIII, però altres fonts, entre elles la del propietari de la rectoria,  afirmen que la torre ja estava en aquest indret quan es va construir el temple, doncs en realitat era una torre de defensa. A favor d'aquesta teoria trobem la senzillesa de la torre, amb dos nivells d'espitlleres i unes obertures rectangulars en el pis de les campanes. En contra, no és gaire habitual trobar torres de planta quadrada en el moment en que es suposa que va ser construïda. Sense poder visitar el lloc, doncs està dins d'una propietat privada, no us podem oferir més dades ni la nostra opinió al respecte.