Província de Barcelona


Sant Esteve de Vinyoles d'Orís
(Les Masies de Voltregà, Osona)

42º 02,529'N ; 2º 13,828'E      




Església edificada entre els segles X i XI en l'antic terme del castell d'Orís, al lloc de Vinyoles. Aquest castell apareix ja documentat l'any 914, però l'indret de Vinyoles no apareix fins l'any 941, en un document de compra-venda d'una vinya situada en aquest indret, fet entre Guarí i la seva esposa Caneiga i el levita Guadamir, fill de Sal·la, fundador de Sant Benet de Bages.

L'església de Sant Esteve la trobem documentada per primera vegada l'any 957 en un altre document de compra-venda, en aquest cas entre Ferruç i la seva muller Doda a Unifred, un altre dels fills de Sal·la. Des de l'any 1060 es té constància que realitzava les funcions de parròquia, condició que va perdre nou cents anys més tard en favor d'un nou temple.

L'any 1106 es va reformar el temple i en conseqüència es va tornar a consagrar i a més de l'altar principal dedicat a sant Esteve, en tenia dos més dedicats a santa Maria i sant Jaume.


En el segle XVII es van construir dues capelles laterals a cada banda del temple i un campanar sobre el mur de ponent, que també fou modificat amb l'obertura d'un ull de bou i una nova porta. A finals del segle XIX es va construir una nova capella per allotjar-hi el Santíssim en forma de rotonda. Aquesta va ser enderrocada durant unes obres de restauració fetes l'any 1976. També va ser eliminat el campanar barroc.

L'església romànica del segle XII estava formada per una sola nau, capçada a l'est per un transsepte, que no destaca en planta però si en alçada, en el que s'obre un gran absis semicircular. Aquest absis està decorat amb arcs cecs i lesenes seguint la tipologia llombarda.


Alguns estudiosos afirmen que probablement el temple tindria una capçalera trevolada, com succeeix a Sant Pere de Ponts o Santa Maria de Cervelló, però que en construir les capelles laterals en el segle XVII es van eliminar els absis laterals. Aquesta teoria està fonamentada en les tres advocacions que es coneixen en aquesta època i en la presència del transsepte.

Aquest transsepte està cobert amb una volta de canó de mig punt i transversal a la nau. A la seva base hi ha quatre trompes, per tant és molt probable que la idea inicial no fos construir una volta si no una cúpula i un cimbori. Per algun motiu que desconeixem es va abandonar el projecte inicial, així com la construcció dels absis laterals, doncs durant la restauració del temple no es va trobar cap evidencia de la seva existència.

La nau està coberta amb una volta apuntada i reforçada per dos arcs torals, probablement construïda durant la reforma del segle XII.

La porta d'entrada, com ja hem comentat, es troba en el mur oest i està formada per un doble arc de mig punt en gradació. L'interior està decorat amb petites boles. Al seu damunt i ha un gran òcul barroc.


Completen la il·luminació del temple tres finestres de mig punt i doble esqueixada, obertes en el mur sud, en el costat de migdia del transsepte i en la part central del tambor absidal i un petit ull de bou que s'obre en el mur de tancament de la nau per l'est, per sobre de l'absis. 

Finestra del transsepte   Finestra del mur sud