Província de Barcelona


Sant Cugat del Racó
(Navàs, Bages)

41º 53,858'N ; 1º 48,780'E      




També coneguda com Sant Andreu Salou, aquesta església es trobava dins d'un alou situat a lloc d'Ecclesias Clavatas i que ja estava documentat l'any 925. Un any més tard el comte de Cerdanya Miró II va fer donació d'aquesta parròquia en el seu testament al monestir de Ripoll. Va ser una de les possessions d'aquest cenobi fins l'any 1835, quan arran de la desamortització va passar a la jurisdicció del bisbat de Solsona. Actualment manté la condició de parròquia, malgrat que la va perdre temporalment.


De l'església pre-romànica d'aquesta època se n'han trobat els fonaments de l'absis sota el presbiteri actual.

L'any 1040 la trobem documentada com Sant Cugat de Castelldral, doncs es trobava dins del terme d'aquesta fortificació, però ja en 1293 apareix com a Sant Cugat de l'Alou, fent referència a l'alou que tenia en aquest indret el monestir de Ripoll. D'aquí en ve l'altre nom amb que se l'anomena: Sant Cugat de Salou.  En 1689 està documentada com Sant Cugat del Racó, nom amb que es coneguda actualment.


Sorprèn trobar un temple d'aquestes característiques en aquest indret, aparentment poc rellevant. El motiu principal és la rivalitat existent entre el monestir de Ripoll i el de Sant Llorenç prop Bagà, que tenia el control de la veïna església de Santa Maria de les Esglésies, inicialment també de grans dimensions


El temple actual és en essència el que es va construir en el segle XI, si bé anteriorment ja hi va haver una església en aquest indret. D'aquesta primera edificació es conserven els fonaments de la capçalera, que era de planta trapezoïdal, un tenant d'altar i dos capitells.

Els dos capitells es conserven en el Museu Comarcal de Manresa i es creu que formaven part de l'arc triomfal del temple pre-romànic. És creu que eren iguals, malgrat que un d'ells està molt deteriorat. Estan decorats amb motius vegetals, a base de fulles lanceolades i flors de set pètals circumscrites en el cimaci.

Capitell pre-romànic  Capitell pre-romànic

L'església té planta de creu grega. Les dues naus tenen gairebé la mateixa alçada i estan cobertes amb voltes de canó


Originàriament el temple estava capçat a llevant per tres absis semicirculars.


El central està connectat directament a la nau i dos de menors dimensions oberts en els braços del transsepte. El del costat sud va ser enderrocat en el segle XVII per a construir-hi una sagristia.

Absid nord   Absid central   Absid sud

El del costat nord va ser reconstruïda durant una campanya de restauració realitzada en el segle XX.


Interiorment els absis són totalment llisos, si bé exteriorment estan decorats segons la tradició llombarda amb arcs cecs i lesenes.


Aquests motius decoratius llombards es repeteixen de forma abundant en tot el temple. Tots els murs estan decorats a excepció dels murs laterals del transsepte on s'obren els absis.


Els murs frontals de les naus també estan decorats amb motius llombards. Les lesenes divideixen el mur en tres espais. En els dos laterals trobem dos arcs cecs que ressegueixen el perfil de la teulada. En l'espai central hi ha un sol arc, de major amplada. En aquest espai central s'obre una finestra de mig punt i de doble esqueixada.

Braç nord del transsepte      Braç sud del transsepte

La il·luminació del temple es completa amb altres finestres de característiques similars en gairebé tots els murs. Les úniques parets on no hi ha finestres són les oposades a les absidioles.


Un dels elements més importants d'aquest temple és el cimbori, únic a Catalunya amb aquestes característiques. És de planta cilíndrica, a diferència de la resta de cimboris conservats, que son de planta prismàtica. Està decorat amb finestres cegues que recorren tot el seu perímetre.


Per la part interior el cimbori es manifesta a través d'una cúpula, sostinguda per trompes.


S'accedeix al temple per una porta situada en el mur sud. No és la porta original, doncs aquesta, feta amb grans dovelles, és d'estil gòtic i va ser realitzat en el segle XVI.


Corona el mur oest un campanar de cadireta de dos ulls.


L'altar actual està recolzat en dos tenants d'altar procedents de Santa Maria de les Esglésies. Estan formats per dos plints de forma rectangular entre els que hi ha dos cilindres decorats amb unes ratlles incises que s'entrecreuen formant rombes.

Tenants d'altar     Tenants d'altar