Província de Barcelona


Sant Antoni de les Codines
(Centelles, Osona)

41º 47,710'N / 2º 14,115E / 41º 47,713'N ; 2º 13,995'E      




Fins l’any 1987, aquesta església estava ubicada a peu de la carretera N-152, que unia Barcelona amb Puigcerdà, dins del terme de Seva. La conversió d’aquesta carretera en l’autovia C-17 va provocar el seu enderrocament i posterior reconstrucció a l'entrada de Centelles. Entre 1987 i 1988 es va fer l'estudi corresponent i la numeració de les pedres per poder reconstruir el temple, que es va beneir el 31 d'agost de 1991.


Les primeres notícies d'aquest temple daten de l'any 1291, quan apareix dedicat a Sant Antoni i Santa Maria. Estava construïda al costat del camí ral que unia Barcelona amb Vic. Per aquest motiu, Guilabert de Centelles, fill del baró de Centelles, va fundar-hi un hospital a principis del segle XIV.

Aquest hospital va rebre el patrocini dels bisbes de Vic, fet que va provocar el seu creixement i la necessitat de construir un nou edifici gòtic uns quants metres més avall de l'església. Malauradament, també va ser enderrocat en ampliar la carretera i només es van conservar algunes portes i finestres. En el segle XVII els bisbes vigatants es van queixar en diverses ocasions del mal estat de l'hospital. Aquestes queixes van comportar la reparació de l'edifici, que es va anar orientant més a les tasques d'hostal, deixant una mica a banda l'acció hospitalària.

La conversió del camí ral en carretera va comportar que aquesta passés a escasos centímetres de la façana oest. Per aquest motiu es va tancar la porta d'aquest mur i es va construir una de nova en el mur sud. En reconstruir el temple es va tornar a obrir la porta original i es va eliminar aquesta.


El temple té una sola nau, capçada per un absis rectangular, lleugerament més estret. La nau està coberta amb una volta apuntada, mentre que l'absis presenta una volta de canó. La unió entre tots dos espais es fa mitjançant un arc de mig punt adovellat. Malauradament, quan es va reconstruir el temple no es va representar l'orientació canònica que si tenia l'original.


En la part central de l'absis s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.


Damunt aquesta finestra n'hi ha una altra en forma d'espitllera, que no té sortida a la nau. Això ens fa plantejar alguns dubtes: hi ha una cambra damunt de l'absis? Quina funció tenia? Per on s'accedeix? Sempre va estar allà o es va sobrealçar en algun moment la coberta de l'absis per igualar-la a la nau? El fet de ser un temple reconstruït ens impedeix resoldre aquests dubtes...


S'accedeix al temple per una porta de mig punt obert en el que anteriorment era la façana de ponent.


Al seu damunt trobem una finestra oberta en època moderna, segurament en substitució d'una anterior.