Província de Barcelona


Castell de Taradell
(Taradell, Osona)

41º 51,930'N ; 2º 18,627'E      




Les primeres notícies del terme de Taradell les trobem l'any 893, en un document de compra-venda fet entre Tendefred I i la seva esposa i el bisbe de Vic.


El castell de Taradell era una possessió dels comtes de Barcelona a principis del segle XI, quan Ramon Borrell el va donar a la seva dóna Ermessenda. També va ser utilitzat com a dot per Ramon Berenguer III, que el va cedir a la seva filla Ximena l'any 1107. Com que no va tenir descendència, a la seva mort va tornar al patrimoni de la casa comtal de Barcelona.

Des de l'any 1002 tenim constància de l'existència d'un senyor de Taradell, en aquest cas Ató. No es coneix cap document de vassallatge d'aquesta nissaga respecte als comtes de Barcelona, que n'eren els propietaris. Els Taradell, tampoc residien en el castell, que fins els segle XII era habitat per castlans.

A partir d'aquest segle i fins a meitats del XVII, el castell passa, gràcies a un matrimoni, a mans dels Vilademany.


El Castell, es va construir inicialment per fer les funcions de defensa, però en el segle XVI va perdre aquest valor en  ser construïda la Torre de la Plaça a la vila de Taradell. A partir d'aquest moment, el castell és més aviat una masia que no pas una fortificació, el que va provocar el seu progressiu abandonament i per tant la seva destrucció.


Actualment, el Castell de Taradell és també conegut com el Castell de Can Boix per estar prop de la masia del mateix nom. Fou construït damunt d’una penya que s'alça sobre una gran balma.


Després d’unes obres de consolidació, es poden apreciar fragments del seus murs dels segles X i XI que s'adapten al perfil irregular de la roca. Aquests murs estan fets amb carreus poc debastats, que tendeixen a crear flieres més o menys horitzontals.


En el sector nord-oest trobem les restes d'una torre circular, que s'alça directament sobre la roca. Té un diàmetre exterior d'aproximadament 6,5 metres i es creu que tenia una alçada d'uns 9 metres. No era massa alta, doncs la posició predominant del castell no requeria que fos gaire alta. Es creu que estava dividida en dues plantes i a jutjar pels elements d'enderroc que es van trobar en el seu interior, estaven cobertes amb voltes de pedra. A partir del segle XIV deixa d'utilitzar-se i s'anirà enderrocant de mica en mica fins l'estat actual.


En el sector nord trobem una altra de les estances importants del castell. Es creu que correspon a l'antiga capella de la Santa Creu, que trobem documentada en diferents escrits entre els segles XII i XVI. La seva orientació és canònica d'est a oest, amb un absis carrat. Durant unes campanyes d'excavació realitzades a durant la dècada dels vuitanta del passat segle, es va localitzar una gran pedra en el sector de llevant d'aquesta estança, que sembla correspondre's amb la base de l'altar. Malauradament, avui en dia aquest espai està cobert de vegetació.


S'accedia al temple per dues portes, una situada en l'extrem sud-oest, que permetia l'accés des de l'exterior de la fortificació i una altra en el sector sud-est, que comunicava amb l'interior del castell.

El seu mur de tramuntana, que coincideix amb la muralla del castell, té característiques constructives molt similars a les de la torre. En la part superior encara podem veure un fragment d'opus spicatum.



Per documents antics sabem que s'obrien tres finestres  d'una esqueixada, de les que només queda una.


En el sector nord-est trobem una altra cambra, de planta quadrada i de la que queden ben poques filades de carreus en els seus murs. No està clara la seva funció, doncs alguns estudiosos afirmen que es podria tractar d'un rebost d'aliments, mentre que d'altres afirmen que és la base d'una torre esmentada en un document de 1398. Aquesta segona hipòtesi té força sentit, doncs es troba en el punt més elevat del castell i en un lloc que domina clarament tot el coll de Taradell.