Província de Barcelona


Castell de Rupit
(Rupit i Pruit, Osona)

42º 01,470'N ; 2º 27,983'E      




Els orígens d'aquest castell els hem de buscar en el Castell de Fàbregues, el terme del qual s'estenia pels actuals nuclis de Rupit, Pruit i Tavertet. La primera notícia que ens ha arribat d'aquest edifici data de l'any 968 , quan Joan i la seva esposa Giberga van donar al monestir de Santa Maria d'Amer, un alou situat dins el terme del castell de Fàbregues.


A principis del segle XI el terme del castell de Fàbregues es va dividir en dos: el de Fornils i el de Rupit, que comprenia les parròquies de Sant Andreu de Pruit i Sant Joan de Fàbregues. El castell de Rupit apareix documentat com a tal per primera vegada en el testament d'Eribau bisbe d'Osona i vescomte Cardona, de l'any 1040. El domini del castell va estar en mans de la branca principal de la família Cardona fins l'any 1276, quan Ramon Folc V va deixar-lo en testament al seu segon fill Bernat Amat. Aquest el va deixar al seu fill Ramon Amat, que en morir el va llegar al seu cunyat Ramon Roger II de Pallars. En 1369, Gilabert de Cruïlles va adquirir el castell. En 1681 Carles II va crear el títol de marqués de Rupit.

Del castell queden poques restes en peu, doncs pel costat sud, el més accessible, es van aprofitar algunes de les seves pedres per fer les cases del voltant. La resta més important es troba en el costat nord, on podem veure un fragment de mur.


També trobem altres restes més a l'oest, però de menor alçada.