Província de Barcelona


Castell de Guardiola
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)

42º 12,925'N ; 1º 52,120'E      




En un document de l'any 939 trobem el que podria ser la primera referència a una construcció militar en aquesta zona, coneguda com la Roca de Guardiola. Aquesta permetia controlar als comtes de Cerdanya l'entrada a la part alta de la conca del Llobregat. Es creu que en l'any 962, Sunifred de Cerdanya va fer donació al monestir de Sant Llorenç prop Bagà del lloc de Guardiola.


En 1281 sabem que Agnès de Guardiola va renunciar a la batllia del castell, retornant al monestir de Sant Llorenç tots els drets que tenia sobre la fortificació, coincidint amb un declivi econòmic de la zona.

En el segle XIV el castell recupera un cert protagonisme, doncs a l'inici de segle la Cerdanya era propietat dels reis de Mallorca i els monarques catalans es van interessar en adquirir els drets que tenia el monestir sobre la fortificació, per així controlar el pas del Llobregat. Així doncs, després d'onze anys de negociacions, Alfons III i el cenobi s'intercanviaren bens i la Corona va passar a tenir la meitat del castell de Guardiola i del lloc de Llenes a partir de 1327. Aquest acord va provocar l'enuig d'una de les grans famílies de la zona, els Pinós, que veien com el rei augmentava el seu poder en la zona que ells consideraven "seva". Es van produir fets violents entre membres de la família Pinòs i el monestir de Sant Llorenç prop Bagà, fins i tot nombroses excomunicacions. En 1363 el rei es va vendre la seva part del castell a la Universitat de Berga, doncs la Cerdanya i el Rosselló tornaven a formar part de la Corona. També el monestir es va vendre la seva part als Pinòs, aconseguint d'aquesta manera una certa pau al territori.

Durant el segle XV es van produir noves tensions, en aquest cas entre els Pinòs, senyors del castell i la vila de Berga, que cada cop tenia una influència més forta sobre el castell.

Les restes del castell són en l'actualitat bastant minses. La més important és la construcció que hi ha al cim del turó i que es creu que era la torre de l'homenatge. Té una planta trapezoïdal, feta amb carreus poc treballats però disposats ens fileres més o menys regulars. La paret de llevant és la millor conservada, doncs manté una alçada de gairebé sis metres i una amplada d'uns cent vint centímetres. Sembla que aquest edifici tenia una planta superior, totalment desapareguda. Aquesta torre hauria estat aixecada a finals del segle XII o principis del XIII aprofitant alguns carreus d'una edificació anterior, probablement la "Roca" del segle X.


Prop d'aquesta edificació trobem fragments de l'antiga muralla, que estava defensada per dues torres circulars. En els darrers anys s'han realitzat diverses campanyes d'excavacions arqueològiques que han permès localitzar un segon anell de muralles i nombroses estructures que formaven part de les estances interiors del castell.

Als peus del turó on s'alça el castell trobem el Pont Vell de Guardiola, que permet creuar el Llobregat.