Província de Barcelona


Castell de Fals
(Fonollosa, Bages)

41º 45,431'N ; 1º 44,161'E      




El castell de Falcos apareix documentat per primera vegada l’any 995. Des de principis del segle XI consta com una possessió dels vescomtes de Cardona, probablement per aprisió  i mai va canviar de mans fins la desaparició dels senyorius feudals. Si que el tenien infeudat a la família Fals, del que coneixem un tal Bonfill de Fals, que va viure a principis del segle XI. A partir d'aquest moment i durant els segles XI, XII i XIII són constants els membres d'aquesta nissaga que apareixen documentats com a castlans de Fals.


Aquest castell era en realitat un conjunt defensiu bastant peculiar, doncs estava format per dues torres circulars independents i separades entre elles per un torrent.


La que es va construir primer és la que trobem al costat de l'església de l'església de Sant Vicenç. Té una alçada de gairebé vint metres amb un diàmetre exterior de nou metres.


La seva fàbrica és a base de pedres sense treballar unides amb gran quantitat de morter de calç. A mesura que la torre guanya alçada la mida dels carreus disminueix. La tècnica constructiva ens porta cap als voltants de l'any 1000.


Els sis metres superiors tenen els carreus més ben treballats, el que fa pensar que la torre inicial era més baixa i en algun moment es va augmentar la seva alçada.


La porta d'accés s'obre en el sector nord-occidental a uns vuit metres d'alçada. Malgrat haver estat molt alterada, amb la incorporació d'una llinda i amb el canvi de muntants, es pot veure l'arc apuntat original i molt semblant al que podem trobar en el proper castell de Coaner. Malauradament, el motiu pel qual va ser triada la ubicació de la porta, és a dir la seva inaccessibilitat, és el que ens impedeix oferir-vos cap imatge.

L'altra torre, situada al sud de la primera, també té planta circular. En aquest cas té una alçada lleugerament superior als disset metres amb un diàmetre exterior de nou metres. El gruix dels seus murs de gairebé dos metres i mig. En aquest cas l'aparell de la torre està fet amb bols de pedra ben escairats i disposats en fileres regulars, el que denota que va ser construïda en una època posterior, probablement a finals del segle XIII o principis del XIV. Alguns dels carreus tenen marques de picapedrer.


La torre sabem que estava dividida internament en quatre nivells, tres pisos més un terrat, doncs es conserven tres ressalts on es recolzava el terra de fusta.

Com en el cas de l'altra torre, només hi ha una única obertura que servia d'accés. També està orientada cap al nord-est i es troba en el primer pis, a uns set metres d'alçada.


La meitat sud d'aquesta torre va ser reforçada per un mur de base atalussada i ple d'espitlleres. Aquest mur es va construir a uns dos metres de la torre, per tal d'adaptar-la a les armes de foc.


El conjunt de Fals es completava amb una tercera torre situada a la plana, actualment integrada en una masia. Aquesta torre servia per comunicar el castell de Fals, situat en una zona enclotada,  amb la resta de torres de guaita i castells de la zona.

La torre, de planta circular, té una alçada de poc més de catorze metres i gairebé sis metres de diàmetre exterior. En ser una torre de guaita, el gruix dels seus murs és inferior i no arriba al metre. La torre està realitzada amb carreus escairats i disposats en fileres regulars va ser aixecada en el segle XI. Com que està integrada en el mas la Torre, la distribució interior ha estat totalment alterada i també s'hi han obert finestres i portes noves.