Província de Barcelona


Castell de Coaner
(Sant Mateu de Bages, Bages)

41º 49,982'N ; 1º 42,982'E      




El castell de Quovece negro apareix documentat per primera vegada l’any 960, quan era una possessió dels comtes de Cerdanya. Posteriorment va passar als comtes de Barcelona. En tots dos casos, els comtes tenien el domini eminent, però el senyor del castell també era el senyor de Castelladral, que posseïa Coaner per infeudació. Entre el 1068 i 1135 va exercir aquest càrrec Ramon Bernat de Castelladral, que durant aquest temps va jurar fidelitat a quatre comtes: dos de Cerdanya i dos de Barcelona.


Posteriorment trobem com a feudataris una família que adopta el nom del castell, fins que en 1246 apareix com a senyor del castell Guillem de Cervera. En 1319 hi ha una nova nissaga en la fortificació, que resta sota les ordres de Arnau de Vernet. Durant el segle XIV el castell anirà passant per diverses mans, entre elles les de la Corona, que en 1381 el va vendre a Francesc de Perellós.


Pocs anys més tard, en 1400, els habitants de Santpedor van comprar la vila i els castells que Pere III s’havia venut anys abans. Aleshores van retornar la vila al monarca, mentre que el castell va ser venut al comte de Cardona. A partir d’aquell moment i fins la desaparició dels senyorius jurisdiccional, va restar en mans d’aquesta nissaga.


De l’antic castell només es conserva la torre mestra, de planta circular i aixecada directament sobre una gran roca. Els seus murs fan més de dos metres d’amplada amb un diàmetre interior a la part baixa de tres metres. L’alçada total és de gairebé setze metres i mig. Estava dividida interiorment en tres plantes més el terrat, que està defensat per merlets.

Vista general     Vista general

En el punt on s’acaba la planta baixa i comença el primer pis hi ha una disminució del gruix del mur, que permetia recolzar-hi el sostre de fusta. En les dues plantes superiors no hi ha aquest desgruix, terra de fusta es recolzava en un arc que travessa l’espai interior de la torre.

Vista general     Vista general

La única obertura que té la torre és la porta d’entrada, situada en el primer pis i orientada a llevant. És de reduïdes dimensions i formada per un arc apuntat, sembla que de factura posterior.


En el primer pis i sobre el morter de calç, trobem un conjunt de grafits on es poden veure diversos vaixells amb vela llatina i rems, el que fan pensar que són galeres. També hi ha una construcció i gravats en un carreu de sobre la porta una sèrie d’animals, probablement d’un altre autor.

Pels voltants de l'any 2000 es va procedir a restaurar la torre. La intervenció més important es va centrar en reforçar la roca sobre la que s'alça el conjunt, construint uns murs de contenció més que discutibles estèticament que li han restat gran part de l'encant. Potser la incorporació de vegetació podria haver dissimulat aquesta actuació tan agressiva. Per altra banda es va decidir crear un nou accés a la torre per la planta baixa, aprofitant un esvoranc que s'havia produït al llarg dels segles. Sempre ens ha semblat molt més encertada la solució aplicada a moltes torres similars de l'Aragó, que consisteix en construir una escala de fusta adossada a la part exterior de la torre, com era originalment el seu accés.


Malauradament no us podem oferir imatges de més a prop o del seu interior, per què malgrat la restauració ha estat pagada amb diners públics, està dins una propietat privada i el dia que vàrem visitar-la acompanyats per membres de l'associació d'amics de Coaner, el camí d'accés estava totalment ple de vegetació i impracticable. Ens van convidar a tornar-hi per la festa major, per poder-nos-hi acostar. Tenint en compte que era una visita organitzada amb temps i per la que vam pagar 10 euros, podien haver adequat l'accés...


Als peus del castell, trobem l’església de Sant Julià de Coaner.