Província de Barcelona


Castell de Balsareny
(Balsareny, Bages)

41º 52,243'N ; 1º 52,904'E      




La primera notícia documentada que tenim del castell data de l’any 951, quan el trobem en documents del monestir de Sant Benet de Bages i també del bisbat de Vic que fan referència al lloc de Balsareny. Posteriorment també el trobem citat en documents de l’any 966 i 990 amb el nom de Castrum Balciarenno.


L’any 1009 un tal Guifré i la seva esposa Ingilberga van comprar Balsareny, passant a ser el senyor del lloc. El seu fill, Bernat Guifré, el va deixar en testament l’any 1045 al seu germà Guillem, que el tenia infeudat pel comte d’Osona. Anys més tard, en 1063, és el comte de Barcelona, Ramon Berenguer I qui va infeudar el castell als germans Bernat i Miró Riculf. Entre el 1143 i el 1281 consten com a senyors del castell una família anomenada Balsareny o de Villalonga. En 1281 Ramon de Peguera va comprar el terme i el castell. Posteriorment va passar per les mans de les famílies Oliver, Corbera, Martín i finalment als marquesos d'Alós, actuals propietaris i barons de Balsareny.


En 1833 el castell va patir un incendi que va malmetre part de les seves estances. En 1888 es va començar la seva restauració i adequació per als nous usos residencials. Ja en 1950 es van realitzar les darreres reformes, pocs anys abans que els propietaris actuals decidissin deixar-lo d'utilitzar com a residència habitual.


La construcció actual correspon a la reforma que es va realitzar en el segle XIV, amb una estructura de palau fortificat. Té planta pentagonal i les estances es distribueixen al voltant d’un pati central, reformat en el segle XVI, moment al que correspon la galeria superior.

Pati interior       Mur nord del pati

S'accedeix al pati per un gran portal adovellat obert en el mur est.


Alguns estudiosos defensen que l'ala nord es correspon amb el primer castell i que posteriorment es van afegir les tres altres ales, conformant l'edifici actual.


En el mur de llevant de la planta baixa poden veure una filera de carreus disposats en vertical, entre dues fileres de pedres més allargassades disposades en horitzontal. És un motiu que trobem en diversos edificis dels segles X i XI, el que ens fa pensar que com a mínim aquest mur ja formava part d'una construcció anterior.

Mur est    Detall del mur est

Aquesta filera de carreus es troba en una gran sala, actualment coberta amb voltes de pedra, però que inicialment estava coberta amb una estructura de fusta recolzada en grans arcs de diafragma apuntats. Aquesta sala, actualment es fa servir per a allotjar actes socials i celebracions, era en realitat el celler del castell.

Antic celler   Antic celler

En la sala adjacent, que antigament servia per allotjar-hi els animals, es conserva una antiga bota de vi.


Aquesta sala també conserva els arcs de diafragma apuntats originals, si bé el sostre de fusta també ha estat substituït per sostres de pedra o rajoles.


Les dues sales es comuniquen mitjançant un arc de mig punt obert en el mur, que per la seva rudesa, sembla haver estat realitzat a posteriori a la construcció del mur, el que confirmaria l'existència d'un edifici primitiu, que va ser ampliat posteriorment.


La resta de dependències de la planta inferior no són accessibles per al públic i estan reservades a l'ús dels seus propietaris. Per aquest motiu i per que no hem trobat bibliografia al respecte, no us podem oferir més detalls de quines són les seves característiques o bé els seus antics usos.

Una escala adossada al mur est del pati interior ens porta a la primera planta, on es troba la gran sala noble, on es conserven alguns quadres i nombrosos llibres antics.


Malauradament els propietaris del castell, els barons de Balsareny, no tenen cap interès per aquest edifici i encara menys pels tresors que hi han en el seu interior. En nombroses ocasions han denegat l'estudi dels llibres que es conserven, ni tan sols per poder-ne fer una catalogació. Amb prou feines permeten algunes visites guiades al recinte. És una veritable llàstima tenir un patrimoni així i no sentir-se orgullós d'ell i no fer tot el possible per conservar-lo.

La resta de les dependències d'aquest espai han estat molt alterades en època moderna per adaptar-les als diferents usos familiars.

Llar de foc      Llit

Sorprèn trobar la cuina en una de les estances d'aquest primer pis, doncs era més habitual trobar aquesta estança en la planta baixa. El motiu és per que es tracta d'una cuina moderna i no respon a la ubicació medieval.


El castell té un camí de ronda protegit per merlets en el que s'obren espitlleres.

Detall del castell   Detall del castell

El castell té nombroses finestres d'inspiració gòtica, però moltes d'elles han estat afegides durant  les restauracions i adaptacions als nous usos del castell.


Si que són originals les finestres d'una sola esqueixada que trobem en el pis inferior.


Durant la Guerra Carlina del 1837 el castell fou reforçat amb una muralla exterior, que tenia torres circulars en els angles. D'aquest segon recinte fortificat queden encara forces restes, però de poca alçada.

Restes muralla    Restes muralla

Torre circular


Al costat del castell, trobem la capella de Santa Maria, inicialment dedicada a Sant Iscle, construïda en el segle XII.