Província de Barcelona


Sant Miquel d'Orpí
(Orpí, Anoia)

41º 31,133'N ; 1º 34,524'E      




El terme d'Orpí està documentat per primera vegada l'any 978, en un document del papa Benet VII, on confirmava unes possessions del bisbat de Vic, entre les que es trobava el castell de Montbui, que limitava amb el d'Orpí.


En 1264 Guillem d'Aguiló va vendre el castell a Ramon de Castellolí. En 1281 apareix com a castlà Pere  de Cervera, que va vendre la castlania a Arnau Tort de Claramunt, deixant clar que en tenien la meitat pel vescomte de Cardona i l'altra en franc alou. Aquesta venda va ser confirmada per Ramon Folc VI de Cardona en 1291. Uns anys més tard, en 1312, s'establí una concòrdia entre el vescomte de Cardona i els Tort, mitjançant la qual es repartien les jurisdiccions del castell d'Orpí: la castlania major era pels Orpi i els Cardona mantenien la senyoria jurisdiccional. A partir del 1375 el castell s'integrà definitivament al comtat de Cardona.

En el segle XV el castell va ser infeudat als Sallent. Posteriorment, en el segle XVII el terme d'Orpí va ser comprar per Joan Serral d'Igualada. De la nissaga Serral va passar als Padró. Actualment el castell és un allotjament de turisme rural i un restaurant, després que durant anys estigués dedicat a usos agrícoles.


L'element més destacat del castell és la seva torre pentagonal, feta amb carreus ben escairats i disposats en fileres regulars. El sector nord presenta les arestes arrodonides. Interiorment estava dividida en tres plantes, cobertes amb  voltes de pedra, que es van ensorrar durant la segona meitat del segle passat.


L'envolten tot una sèrie de construccions que s'han adossat al llarg dels segles i que actualment conformen l'allotjament rural i el restaurant.


Destaca la façana nord, on s'obria un gran portal, format per un arc de mig punt fet amb grans dovelles.


Als peus del castell trobem l'església de Sant Miquel d'Orpí, que inicialment era la capella del castell.