Província de Barcelona


Castell de Callús
(Callús, Bages)

41º 47,649'N ; 1º 46,771'E      




En l'any 941 aquest castell apareix amb el nom de Godomare. Aquest nom es creu que ve donat per que va ser un tal Godmar qui el va fer construir per controlar el territori adquirit per aprisió. Aquesta situació, en que el castell pren el nom del seu impulsor, es força habitual en algunes fortificacions del Bages.

En 1026 el castell apareix amb el nom Casteluç, del que en deriva el nom actual. Es desconeix el per què d'aquest canvi de nom.


Els primers senyors coneguts del castell són dos germans de la família Òdena. Aquests van rebre en herència el castell a parts iguals. L'any 1054 un dels dos germans, Domnuç Bernat, va permutar per altres bens la meitat del castell al seu germà Guillem, essent aquest segon el propietari del castell a partir d'aleshores. Nou anys més tard Guillem Bernat va infeudar el castell a Bernat Amat.

Durant el segle XIII i XIV el castell passarà per diverses mans de feudataris, sense que quedi clar que els Òdena encara en fossin els seus propietaris. A finals del segle XV va passar a mans del la família Descatllar i posteriorment als marquesos de Palmerola.

Aquest castell formava part de la línia de frontera que separava els comtats catalans de l’al-Andalus. Inicialment estava format per una torre circular envoltada d’un petit anell de muralles, que posteriorment va ser enderrocat per ampliar la superfície de la fortificació. Aquest mur, del que s’han trobat els seus fonaments, presentava en algunes parts un aparell en opus spicatum.


La torre va ser aixecada entre finals del segle IX o principis del X en un petit turó, que dominava la vall del Cardener. Aquesta torre va ser reforçada dos segles més tard, fent més gruixuts els seus murs tant des de l’interior com des de l’exterior. El parament de la primitiva torre en alguns punts va ser fet amb opus spicatum, tal i com succeeix en la muralla defensiva. En aquest moment s’adapta el nivell inferior com a cisterna. Per aquest motiu es modifica la cota de la porta d’entrada, situant-se en un nivell superior. D’ella només es conserva el marxapeu i un fragment dels brancals. L’accés a la torre es feia mitjançant un entramat d’escales en ziga-zaga, que probablement acabava en un petit porxo davant la porta d’accés. Durant les excavacions arqueològiques van aparèixer dos capitells amb decoració molt simple, dos fusts i una base de columna. Aquests elements són molt habituals en l’arquitectura de les ordres militars i religioses de finals del segle XII i principis del XIII.


A llevant de la torre hi ha una estança de planta rectangular destinada a usos domèstics i a l’emmagatzemament de matèries primeres. En el sector de tramuntana s’han conservat dipòsits i cubetes destinades a recollir líquids.

El nou recinte fortificat, de planta més o menys triangular, té l’entrada a migdia, de la que es conserva el marxapeu i el replà d’accés. Durant les excavacions es va descobrir la rampa d’accés, adossada al sector sud de la muralla, que començava en un altre portal d’entrada.


Ja en el segle XIV es va realitzar una reforma a les estances interiors del castell, amb la construcció de nous murs que compartimenten les estances ja existents i afegint-ne de noves. La següent reforma del recinte es va fer durant el segle XV per tal de reforçar les muralles davant els atacs amb armes de foc i artilleria, afegint baluards, folrant alguns panys de muralles i construint talussos.

Malgrat aquest reforç de les defenses del castell, la fortificació va ser objecte d’un important setge durant la Guerra Civil catalana (1462-1472). El 28 de gener de 1464 va ser assetjat per homes que venien de Manresa amb una bombarda i una sarbatana. Aquest atac va comportar la destrucció de la fortalesa i el seu abandonament.

Amb el pas dels segles, la superfície del castell es va utilitzar com a camp de conreu i es van construir algunes estances per guardar les eines del camp i estructures per aprofitar al màxim l’espai conreable. A finals del segle XX, amb motiu del canvi de propietari, més receptiu a conservar aquest monument, es van començar uns treballs d’excavació i consolidació de les runes (1998-2004). Malauradament, malgrat que s’han recuperat moltes estances i estructures que no eren visibles l’any 1998, de cara al visitant el resultat final és pitjor, doncs s’ha col·locat una tanca metàl·lica que envolta totalment el recinte i per tant impedeix poder-lo visitar. Tampoc hi ha cap informació sobre si es pot concretar alguna visita... És per aquest motiu que no us podem oferir cap fotografia de l’interior del castell ni dels seus elements. De totes maneres i per a una millor comprensió de l’edifici, hem optat per afegir una imatge de com es creu que va ser el castell del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. En la memòria de les campanyes arqueològiques d’aquesta institució podeu veure fotografies il·lustratives del procés d’excavació i consolidació del monument.